Les aigües turbulentes

Un s’asseu i, en lloc de treure’s l’entrepà curosament embolicat amb paper d’alumini, es plantifica un sorprenent plat amb trossos de tomàquet, pebrot vermell i alguna cosa que sembla pernil.

Una dels presents, també asseguda a la taula, comença a fer fàstics del pebrot. Un tercer enceta el tema dels menjars que agraden a uns i desagraden a altres. A ell tampoc li agrada el pebrot. Ni el cogombre. Un a un anem manifestant les nostres fílies i fòbies culinàries, amb les naturals disparitats de gustos. La conclusió és que, afortunadament, tots som diferents com a persones i això és enriquidor. El que ha començat la conversa acaba especulant:

– si tots fóssim iguals i a tots ens agradés el mateix… us imagineu que tothom anés darrera la mateixa noia?

Només se m’ha acudit que respondre:

– pobra xica, quin estrès!

I s’ha fet l’hora de tornar a pencar.

[Imatge: www.mercatacasa.com]