Les aigües turbulentes

Avui m’han saludat amb un “hola, Francesc”. Quan he recordat a la despistada interlocutora, una companya de feina, que no em dic així, ha rectificat i ha recordat que el meu nom de pila (de fonts, es deia abans) és Jordi.

Dec tenir cara de dir-me Francesc, potser. Si així fos, avui seria la meva onomàstica perquè el 4 d’octubre és Sant Francesc d’Assís, aquell sant en altres èpoques tan popular, en el bon sentit de la paraula, que avui cotitza a la baixa. Entre els no creients o no cristians és una figura que no els diu gairebé res, però és que dins l’Església catòlica és un sant incòmode: predicava, amb l’exemple, la pobresa, la humilitat i la fraternitat (no gens casualment com Jesús, el fundador de l’empresa), de manera que considerava tothom un germà: les persones, els animals, els fenòmens atmosfèrics…

Un personatge amb una biografia molt interessant: fill de bona família, va abandonar totes les riqueses que l’envoltaven per llançar-se a predicar una manera més senzilla de viure, d’acord amb l’església primitiva, cosa que el dugué a fundar l’ordre dels franciscans. Va rebre els estigmes de la passió de Crist (el primer de qui es té coneixement), va ser el creador de la tradició del pessebre i va deixar obra literària. El seu poema Càntic del sol i Càntic de les criatures és considerat una mena d’himne ecologista avant la lettre.

Aquí van uns versos d’ell:

Lloat sies, Missenyor, amb totes tes criatures,
especialment per nostre Germà Sol,
el qual fa la claror i ens illumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor;
de tu, Altíssim, porta significació.

Lloat sies, Senyor, per la germana lluna i les estrelles,
al cel les has fetes clares i precioses i belles.

Lloat sies, Missenyor, pel germà vent
i per l´aire i el núvol i el serè i per tot temps,
pels quals a les criatures dónes sosteniment.

Lloat sies, senyor, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.

Lloat sies, Missenyor, pel germà foc,
pel qual tu la nit ens illumines,
i ell és bell i alegre i robustós i fort.

[Càntic del sol – Càntic de les creatures, traducció d’Antoni Maria de Barcelona, OFM, 1889]

[Imatge: fresc de Cimabue a la basílica d’Assís; it.wikipedia.org]