A mig camí de la via, l’encreuament amb l’avinguda Ramón y Cajal forma el que els tarragonins de tota la vida anomenen “les quatre carreteres”, ja que per aquí es passava per anar cap a Lleida o cap a València, i on hi havia una benzinera que jo encara recordo. A la mateixa cruïlla hi ha l’Autoescola Sabat: aquí es on em vaig treure, o millor dit, aquí em van vendre, el carnet de conduir. Algun dia explicaré els detalls d’un procés tan desagradable (per a mi) com és aprendre a portar un cotxe.
Encara no ho he dit i no faria falta dir-ho. La via que ens ocupa està dedicada al qui fou president de la Mancomunitat. Curiosament, el primer comerç del carrer és el Mesón Murciano, i el darrer, l’antiga seu de Caixa Tarragona, actual sucursal de Catalunya Caixa, entitat intervinguda pel govern espanyol. Desconcertant (i no volguda) manera d’honorar qui fou considerat el “seny ordinador de la pàtria” i un dels més il·lustres polítics catalans del segle XX.
[Imatge: www.20.gencat.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!