Les aigües turbulentes

Caminant pel carrer m’he fixat avui en un anunci, no recordo si de loteria o dels cecs, que assegurava que “tots els divendres surt el sol”. M’imagino que tan optimista afirmació es referia al fet de que al cinquè dia de la setmana hi deu haver algun sorteig d’aquests on reparteixen els milions com si els fessin nosa.

No sé si cada divendres surt el sol. El que sí que és segur és que a Madrid, i més concretament a la Moncloa, cada divendres surt aquell sol de nom Soraya (la nena de Rajoy) anunciant amb aplom mentre obre aquells grossos ulls de dona espantada les retallades econòmiques de rigor. D’extrem rigor, que han dut al mateix govern a qualificar aquests divendres de “negres”.

I avui no han estat una excepció ni la Soraya ni les males notícies. La novetat ha estat la presència del mentor de la susodicha que s’ha permès, encara, una certa xuleria davant les exigències europees, a l’hora que ha deixat per la lletra petita del BOE de demà les noves i sagnants mesures per intentar reduir el dèficit públic. Unes mesures que si tan necessàries són havien d’haver-se aprovat fa molt de temps. Ara toca corregir novament el tret a l’alça i ha calgut elevar la quantitat a estalviar en dos anys (crec que han dit cent mil milions), estalvi que bàsicament afectarà els serveis bàsics, que haurem de suportar els ciutadanets de peu i que anirà a compte, ho heu endevinat, de les comunitats autònomes. Sense comentaris.

El señor de los hilillos encara s’ha permès una afirmació fenomenal: “sabem a on anem”. Veus, en això sí que li dono la raó. Tots sabem perfectament a on anem. Comença per ema.

[Imatge: www.armandobronca.com]