Podríem anar detallant una a una cada decisió, IVA, prestacions, sous, administració local. Són desagradables per a qui li (ens) afectin directament, però no necessàriament són dolentes (unes sí, altres no tant) si del que es tractava era de començar a agafar el brau per les banyes d’aquesta cosa que anomenarem, per simplificar, “economia espanyola”, que més per força que de grat ens afecta directíssimament. Sala i Martín, l’economista de les jaquetes llampants, aplaudeix que, per fi, hi hagi alguna cosa semblant a un pla, i no deu ser tan dolent aquest pla quan obeeix a les directrius que donen les autoritats europees (el famós memorandum), notòriament més serioses que les peninsulars.
I són més serioses perquè en els seus respectius països ja es van posar mans a l’obra quan tot just la crisi va començar i, el que és més significatiu, van tenir un més gran respecte a la ciutadania. Avui Vilaweb ens recorda una intervenció de Mariano Hilillos de fa només dos anys blasmant l’apujada de l’IVA decretada per José Luis Apoyaré. Canviar d’opinió en tant poc temps en aquesta qüestió no és seriós. Hi ha altres intervencions també memorables, com la del ministre Montero mentre sonaven les campanes no sé si de Còrdova o de Màlaga. Recordeu?
Insisteixo: tractar així al sofert ciutadà contribuent no és seriós i només ens dóna nous arguments per desitjar i aconseguir un estat propi per a la nostra nació, que tindria uns governants, no ho dubto, molt menys cantamanyanes que els que patim actualment.
[Imatge: Vilaweb]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!