Les aigües turbulentes

Bé, sembla que ja s’ha aclarit una altra incògnita d’aquesta immensa equació denominada “economia de l’estat espanyol”. Europa rescatarà el sistema bancari espanyol amb una quantitat (fins a 100.000 milions d’euros) que si la diguéssim en pessetes no hi hauria prou espais per transmetre la notícia per Twitter.

No en diguéssim rescat, si us plau! Se n’ha de dir préstec o qualcom per l’estil. Doncs si no es pot usar el primer dels termes (un simple debat nominalista, Rajoy dixit), tampoc usarem l’expressió sistema bancari per designar el que només és “un conjunt de caixes d’estalvis polititzades, que van oblidar la seva funció social, mal gestionades per una colla d’aprofitats que van fer l’agost mentre van poder (sous i jubilacions d’escàndol) i a qui no s’han demanat responsabilitats de cap tipus, almenys de moment”. Que a gust m’he quedat escrivint aquesta frase.

L’altiva Espanya ha aguantat fins el darrer moment el gest de demanar, si us plau, que Europa l’ajudi. Encara avui mateix, Rajoy li ha sortit el puntet xuleta, tan propi de la Meseta, dient que és ell el que ha pressionat Europa. Deixem-ho estar. Ara, ja s’ha aconseguit una decisió en la bona direcció: un ajut que faci que el sistema financer de l’estat recuperi per a tothom, impositors, accionistes, empreses, països i mercats, la confiança que sempre ha de tenir.

Coincidint amb aquest copet de mà del continent (amb dures contrapartides, que ningú no s’enganyi), arriba a Madrid una altra bona nova europea. No té res a veure amb l’economia sinó amb l’art, i és l’exposició de Rafael que s’obrirà al Museo del Prado. Un bon bany de cultura i de bon gust al país de l’horterada, el diner fàcil i l’ostentació. Rafael Sanzio, el gran pintor d’aquell país que, esperem, aquesta tarda ens doni una alegria. Forza Italia.

[Imatge: wickipedia.org]