Les aigües turbulentes

Ja hem superat una altra vaga general. El diari El Punt-Avui titula en portada, molt encertadament, “Com sempre”. Com sempre, hi ha hagut guerra de xifres de vaguistes i de manifestants, segons les fonts. La propera vaga general l’organitzarem, i m’apunto per encapçalar-la, contra aquells que ens prenen per idiotes, que això és el que fan els que confonen intencionadament 80.000 amb 800.000. Com sempre, els piquets s’han dedicat a “informar”: els sindicats, amb aquestes tècniques, consideracions ètiques a banda, l’únic que fan és auto-enganyar-se. Aconseguir que una vaga només triomfi (relativament) perquè impedeixes circular els vehicles, perquè aconsegueixes que els nens es quedin a casa i perquè intimides els pobres botiguers, és fer un paper ben galdós, francament. I com sempre, hi ha hagut traca final després de la manifestació.    

Algun tertulià apuntava avui que aquesta minoria de brètols que s’han dedicat a destruir tot el que han trobat al seu pas pel centre de Barcelona (factura: 600.000 de l’ala, qui ho pagarà?) actuava a sou de no se sap ben bé quins interessos, però si algú es pensa que aquests energúmens fan algun favor als sindicats va ben equivocat, ja que és tot el contrari. Si algun aspecte positiu va tenir la diada d’ahir va ser la capacitat mobilitzadora dels caducs sindicats, fent que darrera les seves pancartes s’hi afegissin milers i milers de persones de tota condició per expressar, de forma pacífica i festiva, la indignació i el cansament pel que podríem denominar, genèricament, “tot el que està passant”. Era un punt que es podien anotar al seu favor. Doncs bé, la verbena nocturna de vidres trencats (allò que feien els nazis, per cert) i contenidors cremats ha resultat nefast per a la imatge pública de les forces sindicals, i aquestes ho haguessin hagut de proclamar als quatre vents denunciant-ho, enlloc de callar-s’ho.

La vaga ha passat, però la reforma laboral es queda. Un té la sensació de que tothom ho està fent, ho estem fent, molt malament a l’hora de buscar una sortida al túnel en què també tots (però uns més que altres) ens hem ficat. Suposo que no va ser intencionat, però ahir, just abans de començar les manifestacions, TV3 va programar un reportatge sobre la Cuba actual titulat “O rectifiquem o ens enfonsem”. Qui se senti eludit, que actuï en conseqüència.

[Imatge: www.intersindical.org]