Les aigües turbulentes

Fabià Estapé va començar a ser rector de la Universitat de Barcelona just quan jo vaig iniciar-hi els meus estudis. Aquesta és la coincidència biogràfica que tinc amb el prestigiós economista i periodista que avui ha mort. Com se sap, la seva llarga trajectòria professional inclou un curt període de col·laboració amb el règim franquista. El fet que posteriorment Estapé milités al PSUC i acabés esdevenint un personatge popular farà que es passi de puntetes i no se li tingui en compte. Al programa que aquesta nit ha emès TV3 sobre la seva figura ja s’ha vist per on aniran els trets: que si va ser una col·laboració “tècnica”, que si de seguida es va enfrontar amb López Rodó… En fi, no és ara el moment de retreure-li res. Quedem-nos, més aviat, amb el record del personatge contradictori i sorprenent, però també professionalment competent i amè, i d’aquella imatge seva tant característica: els braços creuats sobre la prominent panxa i, amb posat de sorpresa, mirant fixament l’interlocutor amb els seus grans ulls mentre en deixava anar alguna.

[Encara que amb un cert retard, vull dedicar aquest apunt a una altra persona que també ens ha deixat: la blocaire d’aquesta casa Sílvia Martínez, prolífica autora del degà Indústries i caminars]