Les aigües turbulentes

Després de molts anys de parlar-ne, s’implanta una taxa turística. Dormir en un hotel, en un apartament, en una casa rural o en un càmping costarà un euro suplementari per persona i nit. El que els francesos denominen taxe de séjour és un invent de llarga trajectòria i provada necessitat en països seriosos. Aquí, l’empresariat sempre ha estat una mica reticent si l’impost no repercuteix directament en el sector o bé en l’entorn afectat. Hi estic d’acord. Sempre s’havia argumentat que la taxa turística havia de beneficiar bàsicament les sempre eixutes arques municipals dels ajuntaments netament receptors de visitants (Lloret, Salou, Calella sempre, Barcelona els darrers anys), que han d’afrontar despeses de tot tipus provocades per unes persones que no tributen per res: es beneficien dels equipaments urbans, de la llum pública, de les platges, de la neteja, de la recollida de la brossa, del servei de clavagueram, etc. Si la taxa turística anunciada avui pel professor Mas-Colell serveix només per fer quadrar els números públics, malament rai. Una altra cosa: és conscient el govern de la Generalitat de la gran quantitat d’oferta d’apartaments no controlats per l’administració? Quants milions d’euros s’escaparan per aquesta banda? És un tema complicat de resoldre (sé de què parlo), però potser ara que en depenen molts quartos a algú se li encendrà la llumeta per resoldre d’una vegada per totes aquest problema.