Amb pocs dies de diferència, dos prominents representants de la nostra societat (no sé si civil, en tot cas aliens a la política, que és el que m’interessa destacar), sembla que s’hagin posat d’acord en aparèixer, potser sense proposar-s’ho, com els líders que tanta falta ens fan com a poble. En ocasió de rebre la medalla del Parlament, Guardiola ens va recomanar “llevar-nos ben d’hora per tal de ser imbatibles”. Abans d’ahir, Joaquim Maria Puyal, en el seu magnífic pregó de la Mercè, insistia en aquesta línia guardioliana d’animar a la nostra soferta societat a excel·lir, a treure’s les pors, a enfrontar-se al futur, i a fer-ho amb unitat i amb confiança. Caldrà veure quin és el cas que en fan els polítics, els teòricament verdaders líders de la nostra societat. Deixarien ser substituïts per Guardiola o Puyal? I aquests, ho acceptarien? Pregunto.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uns personatges per bons que siguen en la seva tasca que no tenen voluntat o passió per la política no serveixen per a la política.
Per què les nostres societats són el resultat d’unes determinades polítiques per acció, omissió o per defecte, és vulga o no.