Les aigües turbulentes

Coses de la vida. Mentre l’Avui i El Punt s’uneixen en un sol diari, el bloc Les aigües turbulentes es divideix en dos. Com que he passat de ser adherit a ser col·laborador de Vilaweb, tinc dret a dos blocs, i això em permetrà posar en pràctica una idea que feia temps que em donava voltes pel cap. Les aigües turbulentes va néixer amb l’etiqueta “bloc personal”, autèntic calaix de sastre on hi he abocat de tot, des del comentari d’una notícia fins a la crítica de la darrera pel·lícula, des de cròniques de viatges fins a opinions sobre temes polèmics, des de felicitar el Nadal als lectors fins a introduir-hi algun verset… No em convencia tanta barreja i la iniciativa de +Vilaweb m’ha permès introduir-hi una certa especialització.

Des de demà, Les aigües turbulentes continuarà, però els apunts que hi pengi seran bàsicament d’opinió sobre l’actualitat d’aquí i d’allà, de política, país, internacional, economia, societat, llengua… temes tots ells suficientment “turbulents” com per justificar el manteniment del títol del bloc.

En paral·lel, he creat un segon bloc més personal que el primer. Hi aniran a parar aquells apunts que tenen més a veure amb la meva vida: el dia a dia, els records, les anècdotes, els viatges, les pel·lícules que veig, les exposicions que visito… El títol del bloc l’extrec també d’un tema de Simon i Garfunkel, per variar: Els sons del silenci. Una persona tan pregonament “silenciosa” com jo emetré al ciberespai uns “sons” en forma d’apunts.

Naturalment, no escriuré dos apunts cada dia de l’any. Feina rai per idear, redactar i corregir-ne un. Es farà el que es pugui, que ja és molt. No m’hi guanyo la vida, precisament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!