Les aigües turbulentes

Els mitjans de comunicació, almenys els que em són més propers, han tractat amb considerable discreció el 75è aniversari de l’inici de la guerra de 1936-39, coneguda també com a guerra civil espanyola.

És curiós que sigui així, per dos motius. En primer lloc, els mitjans i sobretot la premsa escrita no ens estalvien mai pàgines i pàgines (o minuts i minuts) d’informació, opinió i documentació sobre qualsevol aniversari de qualsevol esdeveniment històric mínimament llaminer, i el d’avui ho és. En segon lloc, perquè la guerra espanyola és peça central (l’origen, diria) de tot aquest fenomen político-ideològico-legal-social dels darrers temps que anomenem “memòria històrica”, i que sempre està d’actualitat. 

El discurs oficial de la memòria històrica diu que es tracta de no oblidar els tràgics fets d’aquells anys, precisament perquè no es tornin a produir mai més. Lloable iniciativa que sóc el primer en aplaudir, però que ha portat també conseqüències en principi no previstes, des de reivindicar la memòria dels assassinats en camp republicà (que als factòtums de la memòria històrica oficial sembla que els incomodi una mica) fins a revisar a fons tot el que té a veure amb el franquisme, a vegades fins a límits obscens (exemples, els llibres de l'”historiador” Pío Moa o alguns articles del diccionari biogràfic de la Real Academia de la Historia).

Jo em pregunto: davant d’aniversaris com el d’avui, cal oblidar o cal recordar? ¿Deixar-ho córrer (el passat és el passat) o tenir-ho més present que mai (vistes, precisament, les noves i alarmants interpretacions que estan sorgint sobre els fets clau del segle XX espanyol)? ¿Circumscriure la investigació, estudi i interpretació d’aquells fets als historiadors (els seriosos, em refereixo) dins el seu àmbit acadèmic o bé divulgar-los tant com es pugui entre el gran públic, amb la secreta esperança de que aquest, malgrat el seu discretíssim nivell de cultura general, la seva manca de criteri i la sobreexposició a tot tipus de missatges simplistes i maniqueus, sigui capaç de destriar el gra de la palla i treure’n les conclusions més adequades?

Portàvem molts anys parlant de la guerra, en totes les seves facetes: batalles, armament, uniformes, biografies, llibres, cartells, vida quotidiana, anècdotes, cançons… Potser sí que tot plegat té a veure amb la relativa quietud d’avui. Jo, que sóc historiador de formació i per afició, i que he intentat sempre acostar-me a aquell període amb la màxima equanimitat, em permeto avui dedicar-hi l’apunt, que és també una manera de retre un petit homenatge particular a totes les persones que van patir aquell esgarrifós període històric.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!