Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

11 de juliol de 2011
1 comentari

Òmnium fa cinquanta anys

Avui s’escau el cinquantè aniversari de la fundació d’Òmnium Cultural, l’emblemàtica entitat de defensa de la llengua, la cultura i la nació (o país, que aquest és el mot que sovinteja darrerament) catalanes. He mig seguit l’acte commemoratiu via internet. Carles Duarte ha fet una magnífica crònica dels il·lusionants anys seixanta, farcits d’iniciatives de la societat civil del moment a favor de la nació catalana i de la seva cultura. Gran lliçó que, en plena dictadura franquista, sorgissin Òmnium, Edicions 62, Serra d’Or, la Nova Cançó… L’actual presidenta, Muriel Casals, ha anunciat després les propostes que durà a terme l’entitat, com a avantguarda de la societat civil que és: un gran pacte per l’ús social del català, impulsar el dret de decidir i plantejar-se una possible insubmissió fiscal si Madrid no accepta (que no acceptarà) el pacte que Catalunya demanda.

Sóc soci d’Òmnium des de fa molts anys. En el passat vaig estar molt vinculat a la delegació del Tarragonès. La mare en fou secretària durant un llarg període i jo mateix hi vaig col·laborar en diverses tasques, des de bibliotecari fins a tresorer, passant per la confecció d’un llibret commemoratiu dels 25 anys de la delegació. La vida cultural tarragonina dels setanta, vuitanta i noranta no s’entendria sense la vitalitat d’aquesta delegació i jo vaig tenir la sort de viure-ho en primera persona. Els premis literaris, l’any Rovira i Virgili, el premi Tarragoní Fidel (després El Balcó), els cicles de conferències… tot organitzat amb molt voluntariat i poca subvenció, just al contrari que ara.

Precisament en ocasió dels 25 anys de la delegació del Tarragonès, un periodista em va preguntar si encara tenia sentit l’existència d’Òmnium. Li vaig contestar que sí, sens dubte, tot i que algunes veus ho qüestionaven en aquell moment (parlo del 1996), atès que ja teníem estatut (el d’abans, vull dir), Generalitat, immersió lingüística i suport oficial de tot ordre. Avui que Òmnium fa 50 anys, la resposta a la pregunta és exactament la mateixa que vaig donar: l’existència de l’entitat té més sentit que mai. I per justificar-ho, només cal donar un cop d’ull a l’actualitat de cada dia. Commemoracions com la d’avui suposen una injecció revitalitzant per continuar endavant en el llarg camí cap a la llibertat.

  1. Avui, la presidenta d’Òmnium Cultural ens diu que si hem de fer objecció fiscal per tenir la indepèndencia fiscal, etc., etc.

    Abans d’ahir, però, no va voler anar a la manifestació indepèndentista perque “Òmnium no esta per muntar manifestacions, etc., etc.”.

    Sembla que per la presidenta, la coherencia no existeix. El seu és coerencia, molta coerencia… I maregar la perdiu.

    Amb tots els respectes a la presidenta, atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!