Les aigües turbulentes

Que desatès que tinc el bloc darrerament! Serà que tinc més ocupacions de les que la prudència demana? Serà un enotjós encostipat que fa més d’una setmana que em fa la guitza (o que em toca els collons, per dir-ho clar) i que es resisteix a concloure el seu procés natural? Serà que comencen a escassejar les idees? Els indignats ja han plegat veles, les anades i vingudes de la nostra classe política ja comencen a fer pudor, escassegen els anuncis de televisió que em posen nerviós… Etcètera. De què parlar?

Sort que hi ha, com a últim recurs, els petits esdeveniments d’ordre personal, aquells que, en definitiva, donen sentit a la vida. Els darrers dies m’han passat coses com aquestes:

* He visitat el monestir de Santes Creus, després de molts anys de no fer-ho. Visita guiada, em refereixo. La guia ens va explicar, tota entusiasmada, les darreres novetats sobre les restes mortals dels reis que hi són enterrats: que si es tenyien els cabells, que si van pintar els cadàvers, i no sé què més.

* Dissabte, dos dels meus millors amics es van casar a l’Ajuntament de Tarragona i jo n’era testimoni. La crisi no dóna per una trista instal·lació d’aire condicionat al saló de plens, de manera que la cerimònia va resultar ser d’allò més càlida, sobretot per qui anava mudat, com era un servidor. Més calor van passar els pobres figurants que, vestits de soldat napoleònic, feien a l’exterior una recreació de la guerra del Francès, que aquests dies compleix 200 anys.

* He anat al cine, a veure Confucio. La crítica (ja avanço que no excessivament bona), demà.

* Per últim, m’he comprat un I-Pad. He de reconèixer que és una cosa que em feia molta il·lusió, però ara que ja el tinc no sé ben bé quin partit treure-li, ni tant sols com funciona. Això sí, l’aparell és molt mono: sembla una rajola de xocolata.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!