Les aigües turbulentes

La Vanguardia ja s’edita (també) en català. Benvinguts al club de la normalització, amb un retard de dècades. Però com diuen en la llengua que fa 130 anys que empra el diari dels Godó, nunca es tarde si la dicha es buena.

Naturalment, avui he comprat aquest primer número, a veure què, i hi he trobat algunes curiositats a comentar. Per exemple, la capçalera continua recordant-nos que el diari va ser fundat per don Carlos i don Bartolomé Godó (sic). Per exemple, en un peu de foto, la casa on van deixar sec Bin Laden no saben si és una vila o una vil·la; el traductor automàtic, suposo, deu donar les dues opcions i el corrector no ha atinat a triar la correcta (que és vil·la, clar). Per exemple, constatar la curiositat de que la versió catalana també ofereix els mots encreuats de Fortuny, en castellà (que, personalment, m’agraden més que els catalans de Màrius Serra, manies). Per exemple, confirmar el que ja sospitava, que sota l’epígraf contactes, ja normalitzat, s’hi acumulen dotzenes d’anuncis de prostitució en castellà; aquí res no ha canviat: continuen les orientales jovencitas i els machos dotados.

Que consti que m’alegro de la decisió de La Vanguardia de donar aquest pas a favor de la llengua, per molt que tingui de càlcul, o d’intercanvi de favors per qui sap què, o del que sigui. Ara ja només queda un punt negre a la premsa catalana, crec jo: el Diari de Tarragona. Però em sembla que abans que es decideixi a usar la llengua de Fabra, les vaques volaran, rememorant un famós anunci del diari que avui és notícia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!