Les aigües turbulentes

Aquesta vesprada, els dos primers candidats de Solidaritat Catalana per la Independència a l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Almagro i Noèlia Flores, han conduït una xerrada-col·loqui a la Cambra de Comerç. Ha estat un contrapunt més formal a la sardinada-presentació de diumenge passat, i ha servit per un primer contacte amb la ciutadania de Tarragona.

Ambdós han tingut l’oportunitat d’exposar els grans eixos sobre els quals es fonamentarà l’oferta que Solidaritat fa als tarragonins: ètica, política, independència i Tarragona. Almagro ha desgranat, en una llarga intervenció com només ell podria fer, aquests grans conceptes: ha parlat d’ètica, contraposant-la a episodis poc clars protagonitzats per l’actual classe política (ha esmentat, per exemple, el pàrquing Jaume I i els tejemanejes de la compra-venda d’accions de la resta d’aparcaments públics; ha parlat de política i de transparència en la gestió dels afers públics, del silenci, la falta d’informació i la mentida descarada sobre temes de ciutat; ha parlat d’independència, en tots sentits, la nacional, la dels consellers de la ciutat respecte dels partits, la de cada municipi respecte del veí…; ha parlat, finalment, de Tarragona, amb orgull i amb un punt d’emoció.

L’exposició ha donat pas al col·loqui i els assistents han començat a dir-hi la seva plantejant qüestions més quotidianes. Perquè Tarragona és una ciutat bonica però “incòmoda” segons l’alcaldable de SI, opinió que em sembla que tots compartim. Els problemes de l’aparcament, el transport pensat amb els peus, el corredor del Mediterrani, els parcs infantils, l’Escola Oficial d’Idiomes, la manca de centres cívics o la situació dels mercats provisional i definitiu (de plàstic i de pedra, en admirable definició d’una de les intervinents) han aparegut un moment o altre del debat.

La ciutat té molts problemes i per solucionar-los cal una renovació de l’aire de la Plaça de la Font. Bé, no de la plaça sinó del seu edifici més representatiu. Fan falta nous representants més propers a la ciutadania, més “escoltadors”, més transparents, més honrats (ja és ben galdós que això s’hagi de dir). Avui uns quants hem donat una passa més per aconseguir-ho. La gran oportunitat, però, serà el 22 de maig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!