Ahir parlàvem de Barcelona, que demà anirà a les urnes a decidir sobre el futur. Avui també parlem de Barcelona, però no del seu futur sinó del seu passat, amb aquest documental que s’està projectant aquests dies a les sales de la capital.
El petit fil narratiu de la pel·lícula és la família Baladia-Llorach, representativa de la gran burgesia barcelonina (més que catalana) d’entreguerres. Un dels seus descendents va traçant una mena d’arbre genealògic mentre ens explica anècdotes dels seus ancestres. Per il·lustrar-ho, dotzenes de petits fragments de pel·lícules domèstiques, però no només de la família esmentada sinó de moltes altres. Veiem gent “de possibles” com es divertien, com viatjaven, com celebraven els natalicis i els casaments, en definitiva com vivia una classe social ben característica en un espai i un temps també ben característics. Un collage fascinant (com m’agrada aquesta paraula) sobre una època que, efectivament, el temps ha esborrat.
Anotació final: el dia que vaig veure el film, la sala era plena de persones d’edat ben avançada, octogenàries en bona part, potser en consonància amb la temàtica del que vèiem. No sé quina impressió debia fer a aquesta audiència la peça de hip-hop que il·lustra una de les escenes de la pel·lícula, però el contrast és notable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!