Les aigües turbulentes

Els meus benvolguts convilatans, en nombre que depassa llargament el milió, estan cridats diumenge a les urnes per decidir si estan a favor o en contra de la creació d’un estat català independent al si de la Unió Europea. Lliurement, democràticament, pacíficament, com ho fan els pobles més avançats, com haurien de poder fer tots els pobles del món.

No serà, però, un referèndum oficial, beneït pels de dalt. Més aviat al contrari, es celebrarà a pesar de no pocs impediments de tot tipus, legals, mediàtics (vergonyós l’editorial d’El Periódico d’avui mateix), logístics… Tot el que valia per decidir si els barcelonins volien una Diagonal amb aceres al mig o aceres als costats, ara no val; les ingents quantitats pressupostades per aquella consulta fallida ara s’han regatejat per al 10-A: honora als seus organitzadors que es faci sense ni un euro de finançament públic.

La consulta barcelonina culmina, esperem que amb èxit (en realitat nómés arribar fins aquí ja és tot un èxit), l’apassionant procés obert a Arenys de Munt fa un any i mig ja. Obert, però no tancat. Els centenars de processos participatius que han mobilitzat tanta gent (tan voluntaris com votants) diuen molt del renéixer del nostre poble com a nació seriosa, vital, optimista i decidida, que mira al futur amb il·lusió. Aquest és, crec jo, la millor lliçó que ens deixaran les consultes, a més del previsible resultat favorable a la independència de Catalunya, que també.

Barcelonins, barcelonines, diumenge és un altre dia històric. Tots a votar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!