Les aigües turbulentes

Aquesta tarda, concentració a Barcelona en suport de la proposició de llei sobre la independència, promoguda per Solidaritat Catalana. La plaça Sant Jaume, plena, donant per bo el canvi respecte a l’emplaçament previst inicialment (la veïna plaça del Rei).

Pel faristol han passat els primers espases de la formació. Isabel Clara Simó (brillant com sempre), Toni Strubell (amb pertinents comparacions amb Irlanda o Flandes), Núria Cadenes (sí, home, sí, després de dir sempre no), Uriel Bertran (a qui se li ha caigut la senyera del faristol, mala sort), Alfons López Tena (lluint la jaqueta menys glamurosa que ha trobat al seu fons d’armari, però l’important és el que diu i com diu) i Santiago Espot (treient a colació Joan Fivaller, que el tenia en marbre just davant). Final de festa amb el cant dels Segadors i amb tots els oradors, a més d’algun alcaldable no previst, a la tribuna.

Ha estat un acte sense grans pretensions que no s’ha fet pesat, però que ha servit per moltes coses, des de pressionar Convergència perquè sigui mínimament coherent amb la proposió de llei de la independència, fins a donar el tret de sortida a les eleccions municipals, passant per carregar-nos les piles entre tots, si no les teníem ja prou carregades. Xiular Duran Lleida o esbroncar l’estanquera sempre reconforta, i si es fa entre amics en una agradable tarda de primavera a la plaça més significativa de Catalunya, encara més.

A l’acabar, ens esperava un agradable colofó: el televisor d’un local proper ens informava de que l’equip del règim ha perdut a domicili per zero a un. Ni fet a mida, tu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!