Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 de desembre de 2010
0 comentaris

‘The Kings Speech’ (‘El discurs del rei’)

El duc de York, després rei Jordi VI d’Anglaterra, pateix tartamudesa i ho passa fatal quan, per raó de la seva dignitat, ha de pronunciar discursos. Per posar-hi remei, consulta amb un logopeda poc convencional que l’ajudarà eficaçment a superar-se a si mateix.

Tenia un especial interès en veure aquesta pel·lícula, així que van anunciar la seva estrena. A banda que venia precedida d’una bona crítica, l’argument planteja una situació que no és desconeguda per mi. No sóc de sang reial, evidentment, ni tartamut, però vaig desenvolupar en el passat una feina que m’obligava a parlar en públic, amb gran angoixa per la meva part. De manera que de seguida m’he sentit identificat amb el pobre Bertie (així l’anomenaven els Windsor) quan li encolomen un micròfon o té molta gent al davant. Tots portem una creu a la vida.

Però tornem a la pel·lícula. Pel meu gust, magnífica. Molt ben interpretada i ambientada. Els diàlegs entre el príncep i el logopeda, genials. Els últims deu minuts de metratge, insuperables. Essent com és un film sobre la reialesa britànica (la meva àvia en deia regias, d’aquest tipus de pel·lícules), s’allunya tant de la crítica despiatada contra els Windsor, que està tan de moda, com del model ensucrat de Sissí emperadriu, ple de vellut i pedreria.

Irònicament, l’actor que fa d’arquebisbe de Canterbury és el mateix que va protagonitzar Jo, Claudi, un dels quecs més famosos de la història…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!