El meu apunt d’ahir era, òbviament, una innocentada. Ni conec al conseller Pelegrí, ni vam estudiar mai junts (ens portem uns deu anys), no tinc ni idea d’agricultura ecològica, ni sóc prou de la corda convergent, ni mai tindria cinc secretàries al meu càrrec. Sembla que això de les bromes va de baixa conforme passen els anys. Jo mateix no sóc massa de gastar-ne però ahir, a última hora, se’m va ocórrer aquesta petita llicència. Agraeixo els comentaris i l’atenció que ha rebut l’apunt.
Llegint la premsa d’ahir, només vaig localitzar una possible llufa. Va ser a La Vanguardia. Algú va decidir publicar una esquela a la memòria dels nens morts en avortaments (sic). Si és una broma, ho trobo de pèssim gust, però sí és veritat, encara ho és més. Corren uns temps en què ja no saps què pensar del cert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina pena ja ens veiem tota la família de vigilants dels cultius ecològics, en fi un altre dia será.
Va ser molt bona l teva llufa …. de primeres m’ho vaig creure, però lo de les secretàries i els assessors, i els conreus vora Ciutat … L’esquela que esmentes jo també ho trobo de molt mal gust siga o no siga veritat, depriment .
Salut !
Jo hi vaig caure perquè vaig veure el post com el destacat a la portada del diari ahir dia 29 al vespre. Badada dels redactors de Vilaweb!