Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

22 de novembre de 2010
0 comentaris

Eleccions al Parlament’10 (7: retrats)

La crònica

Diumenge, 21 de novembre de 2010

Ja han col·locat els plafons de Solidaritat Catalana a l’únic indret que ens ha concedit, de forma magnànima, l’Ajuntament de Tarragona: el carrer Maria Cristina. Les fotos de Joan Laporta i Hèctor López Bofill ja llueixen a mitja altura, com a recordatori dels votants segurs i reclam dels no segurs. La resta de partits (els de “primera categoria” en la peculiar classificació de l’actual normativa electoral) ja els han penjat de fa dies, fins i tot abans de començar la campanya. Artur Mas ens mira frontalment amb un aire de suficiència, com volent dir: “ja ho tinc tot lligat”. Montilla, en un cartell vermell encès que ressalta la seva grisor personal i fotogràfica, mira de costat mentre exhibeix un inusual somriure. Puigcercós, amb aire seriós i americana sense corbata, proclama que convocarà un referèndum; ara, no? Sánchez Camacho (que es fa dir “Alicia”, no “Alícia”) somriu amb aquella cara com de porcellana, dentadura a joc i maquillatge contundent. Joan Herrera és qui pitjor ha quedat a les fotos electorals; amb aquelles ulleres que du i un somriure forçat sembla un capellà de mitjana edat i no el progressista jove que se suposa que és.

La frase pescada al vol

“Però si les dones ja fa molt temps que vau perdre la vergonya”. Ho va dir Joan Laporta el dia que va visitar el mercat de Tarragona, quan li van comentar que dues noies es volien fer una foto amb ell, però els feia vergonya demanar-li-ho. No cal dir que la frase va ser molt celebrada per la concurrència.

La reflexió

A la demarcació electoral de Tarragona s’hi han presentat trenta candidatures, però no totes surten del mateix lloc a la cursa electoral. Hi ha unes preferències clarament discriminatòries. És d’esperar que un estat català elabori i aprovi ben aviat una legislació electoral que tracti tothom per igual, sigui als fanals del carrer, sigui a les televisions, sigui on sigui.

Els adversaris (avui: el Partit Popular)

El cap de llista és Rafael Luna, un polític Duracel: i dura, i dura. Als cartells electorals exhibeix un somriure que es nota massa que és fals: té l’aire d’un botiguer que estafi la clientela. Tanca la llista Alejandro Fernández, el regidor de Tarragona, un peper pata negra, com diu un company de Solidaritat que el coneix prou bé.

L’agenda

Dilluns, 22 de novembre. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència a Benissanet. A la sala d’entitats del Casal Municipal, a les 22,00 h.

Dimarts, 23 de novembre. Acte electoral de SCI a Salou. Al Centre Cívic, a les 19,30 h.

Dimecres, 24 de novembre. Acte electoral de SCI a Ulldecona. A la Casa de Cultura, a les 19,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Passejada i esmorzar de Joan Laporta pel centre del Vendrell. A partir de les 10,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte de SCI a la Universitat Rovira i Virgili. A la Sala de Graus de la URV de Reus, a les 13,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte electoral de SCI a Reus, final de campanya. Al Teatre Fortuny, a les 20,15 h.

Divendres, 26 de novembre. Acte electoral de SCI a la Secuita. A la sala d’actes del Casal, a les 20,00 h.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!