Les aigües turbulentes

La crònica

Dissabte, 20 de novembre de 2010.

La Núria Cadenes (a la imatge) està de visita electoral per les comarques de Tarragona i aprofitem per organitzar-li una mena d’homenatge-tertúlia en forma de dinar. De camí al restaurant (que és Les Voltes, el mateix del dia d’inici de campanya), me la trobo a ella i a l’Albert Pereira, que me la presenta. És aquella noia de Maulets que va estar alguns anys empresonada, no tant com a càstig com perquè servís d’advertiment al jovent independentista que començava a ser important, a l’època dels Jocs Olímpics. Algú es pensava que s’arronsaria, però la Núria es va mantenir ferma i avui l’independentisme de tots colors és viu i puixant com mai.

Al dinar assistim vint-i-tantes persones que parlem apassionadament sobre els temes més diversos. A saber: l’educació (les anades i vingudes del govern sobre la setmana blanca, el dret a la vaga dels professors…), la justícia i els sindicats (que no han evolucionat gens en anys i anys), el poder de les cúpules dels partits polítics, l’habitatge social (on és?), els disbarats valencians (el circuït de F1, Marina d’Or, Terra Mítica), fins i tot parlem de nacionalisme andalús i de Blas Infante.

La Núria ens adreça unes paraules que acaben essent un llarg i entusiasmant discurs. Ens parla de tres importants conceptes, que costen més de pronunciar que d’entendre: transversalitat, territorialitat i plausibilitat. Es declara independentista perquè ho vol deixar de ser, i aclareix que vol que la independència la vegin els seus pares, no només els seus néts com pretén la Marta Ferrusola. Acaba amb una frase de Pau Claris: “què és el que us manca, catalans, sinó és la voluntat?”. Voler és poder. Després, el col·loqui segueix entre els assistents. A una hora prudencial, la Núria ha de prendre el tren i s’acaba l’experiència político-gastronòmica.

El menú? Tallarines i una estupenda orada, grossa i maca. 

La frase pescada al vol

“Tarragona és una ciutat de fatxes fins els collons”. L’ha deixada anar un dels comensals, que no té pèls a la llengua. És una afirmació que serà útil a l’hora d’analitzar els resultats de Solidaritat Catalana a la ciutat, el proper diumenge.

La reflexió

El correu passa fins un mes més tard per algunes zones dels Pallaresos, segons afirma un veí d’aquesta població del Tarragonès. O potser no passa mai. Amb un estat propi, els serveis públics podrien ser gestionats molt millor perquè les decisions es prendrien de més a prop i els treballadors estarien més ben remunerats.

Els adversaris (avui: Esquerra Republicana de Catalunya)

Produeix una sensació agredolça haver de parlar d’aquesta llista, perquè fa quatre anys no eren adversaris, però ara ja sí. A la llista hi trobo molts noms coneguts, Sergi de los Ríos, Empar Pont, Àngel Xifré, Josep Maria Pallàs o Isabel Sales. No tinc motius per parlar malament d’ells, al contrari, però sí del partit que els presenta. El més interessant d’aquesta llista no és qui hi ha, sinó qui no hi ha: per exemple, Ernest Benach, que ha “volat” a Barcelona, en un exercici que té molt poc a veure amb allò de la valentia que tan pregonen aquests dies els republicans. Però ja se sap, són com són.

L’agenda

Dilluns, 22 de novembre. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència a Benissanet. A la sala d’entitats del Casal Municipal, a les 22,00 h.

Dimarts, 23 de novembre. Acte electoral de SCI a Salou. Al Centre Cívic, a les 19,30 h.

Dimecres, 24 de novembre. Acte electoral de SCI a Ulldecona. A la Casa de Cultura, a les 19,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Passejada i esmorzar de Joan Laporta pel centre del Vendrell. A partir de les 10,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte de SCI a la Universitat Rovira i Virgili. A la Sala de Graus de la URV de Reus, a les 13,00 h.

Dijous, 25 de novembre. Acte electoral de SCI a Reus, final de campanya. Al Teatre Fortuny, a les 20,15 h.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!