Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’escena.
Un jove urbanita, que habita en una estranya casa blanca i sense mobles, es posa de bon matí una camisa neta que quan arriba la nit encara està immaculada i perfumada.
El missatge.
Com Isabel la Catòlica, no cal canviar-se mai de camisa si te la rentes amb el detergent publicitat, gràcies a unes misterioses micro-càpsules que deixen anar alguna bona olor artificial.
Per què em posa nerviós?
Per demostrar que la camisa és inembrutable, primer deixa que el seu gossot li posi les potes a sobre (quin fàstic!), després es deixa abraçar per les amistats (també joves i també urbanites) que vénen a sopar (ho sé perquè un d’ells porta les postres) i al final jeu al sofà. Sempre amb la mateixa roba. Ah, i les micro-càpsules… tela!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però, per què ha de tenir cap precaució si el seu detergent porta partículas d’oxigeno multiaction?