Les aigües turbulentes

El mòbil m’avisa de la recepció d’un missatge. No és cap de les absurdes propagandes que arriben dia sí, dia també. Es tracta d’un missatge de l’Obra Cultural Balear informant-me de que demà, dia de Sant Joan, a Can Alcover es fa un acte de suport a la designació de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. S’hi llegirà el poema “La Serra”, de Joan Alcover.

Jo, que visc en una ciutat que també és en part Patrimoni de la Humanitat, no puc sinó solidaritzar-me, en la distància, amb l’objectiu que anima aquest acte. I ho faig transcrivint un fragment del poema abans esmentat:

Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estenc la mirada per damunt Ciutat,
i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l’illa travessa, que l’illa defensa
de la tramuntana
llavors de la serra surt una cançó,
surt una hormonia que es torna visió:
“Jo vénc a parlar-te d’una vida d’or,
de la vida lliure que enyora ton cor;
som la camperola que presents te duu,
jo vénc de la serra, mes no som per tu.”

En la vigília de Sant Joan, festa dels Països Catalans, amb l’anhel de que la “vida lliure que enyora el nostre cor” es faci aviat realitat, desitjo a tots els lectors una bona revetlla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!