Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Aquest blocaire sempre ha estat crític amb TV3, com molts altres val a dir. Avui toca fer justícia i posar en el lloc que es mereix l’emissió ahir nit del magnífic reportatge “Adéu Espanya?”. Amè (fins on pot ser-ho un programa que ha de proporcionar moltes dades històriques, polítiques, jurídiques i econòmiques), imparcial (es tractava de donar una visió asèptica sobre la possibilitat d’independència d’algunes nacions sense estat) i en horari de màxima audiència, perquè arribés a molta gent, com així va ser. TV3 va recuperar ahir amb aquest treball la seva funció de televisió pública, que no hauria d’abandonar mai.
Tal i com va destacar Dolors Genovès, autora del reportatge, i com va posar de manifest el propi programa, Grenlàndia, Quebec i Escòcia viuen el seu procés polític amb absoluta normalitat democràtica i Dinamarca, Canadà i Regne Unit, els tres estats afectats, hi corresponen oferint no ja respecte sinó un compromís d’acceptar la voluntat majoritària de les tres nacions. El trasllat a Catalunya i Espanya ens torna a la crua realitat. Res a veure la histèria centralista madrilenya amb l’afirmació d’un diputat conservador escocès de que acceptarà la independència del seu país sense més problemes. I res a veure la Constitució de 1978 i els seus tutelatges militars, amb textos legals més septentrionals.
Vaig sentir verdadera enveja veient, per exemple, la reina Margarida de Dinamarca, vestida amb roba típica inuit, lliurant el nou estatut grenlandès, que ja contempla explícitament l’autodeterminació. L’enveja va continuar contemplant els carrers d’Edimburg, Montreal o Copenhaguen, imatge d’unes societats cultes, avançades tecnològicament, respectuoses amb les tradicions i el medi ambient, amb un alt nivell socioeconòmic i amb unes democràcies sòlidament arrelades. On parlant la gent sí s’entén.
Això és el que jo vull per al meu país. Això és el que em fa respondre afirmativament quan algú em fa la maragalliana pregunta del títol del programa. Dir “adéu” democràticament i pacífica a un estat on, per posar un exemple entre milions, s’insulta la nostra consellera de Salut, Marina Geli, sense que passi res. Ja s’ho trobaran.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola enveja (sana). Tu ho has dit. Vaig tenir aquesta sensació durant tot el documental. Especialment quan vaig veure el Parlament del Quebec. Però també quan el diputat conservador escocès deia que si el poble decidia independència ell ho hauria d’acceptar. És allò més semblant a la definició de democràcia que pots trobar en un diccionàri actual. El què tenim aquí fa riure. I el que tenen a segons quins altres llocs, com el continent africà, sud-americà o asiàtic, fa plorar. Enhorabona a TV3 i a la Dolors Genovès i el seu equip.