Les aigües turbulentes

Fa algun temps vaig menester visitar-me al CAP del meu barri. Al demanar-me la targeta sanitària, els vaig ensenyar una que tenia de fa anys (no vaig gosar ensenyar la cartilla, encara més antiga, que també conservo) i originant l’exclamació de l’encarregada de recepció:

– però on va amb això? Aquesta targeta ja està super-caducada!

Tot això ve a tomb perquè ara he rebut del Servei Català de Salut una de nova, actualitzada, que incorpora un canvi que m’interessava especialment. Jo no sé quin geni va dissenyar les targetes antigues, però incloïen un codi amb les dues primeres lletres del primer i del segon cognom de l’interessat, de manera que s’originaven, sense voler, combinacions de quatre lletres que podien formar paraules concretes. Com es pot comprendre, dir-me Casadevall Camps no em va fer cap favor en aquest sentit. Pitjor seria dir-se Pujol Tarragó, dic jo. Les noves targetes inclouen en el codi la primera i la tercera lletra dels dos cognoms, de manera que he passat de ser CACA ha ser CSCM, la qual cosa és d’agrair.

El meu cognom té la particularitat de ser llarg i sembla que dificultós, cosa que fa que sovint sigui objecte de modificacions intencionades o no: Casademunt, Claravall, Pladevall… Per escriure’l, hi ha gent que té verdaders problemes: tot junt?, amb be alta o be baixa?, amb ella final? Però el cas més extrem l’he viscut avui mateix, a la rellotgeria on he anat a recollir un encàrrec: la dependenta m’ha rebatejat com Vilamajor, que s’assembla com un ou a una castanya al nom dels meus avantpassats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!