Les aigües turbulentes

Xerrada de Xavier Roig avui als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. Ha parlat de la situació econòmica, tant de Catalunya com d’Espanya, i del futur del nostre país. El meu bolígraf no ha parat de prendre notes tota l’estona. Aquí van algunes idees de l’autor de La dictadura de la incompetència:

* Els bancs governen l’estat: es dediquen a condonar els préstecs als partits i a comprar deute públic, per això no hi ha finançament per la iniciativa privada.

* El sector financer espanyol té un gravíssim problema: les seves comptabilitats haurien de rebaixar a la meitat el valor dels pisos que tenen en estoc, però no poden.

* La forma de govern d’Espanya és el populisme ibèric, representat per “la ministra que va vestida d’aquella manera”.

* Els actuals polítics són de baixa qualitat, i això és molt perillós: podríem acabar igual que l’Argentina.

* El sistema de selecció política és molt dolent. A dalt no arriben els millors, sinó els que menys molesten.

* En educació hi ha un odi a l’excel·lència i de defensa a ultrança de l’igualitarisme. Tenim una mentalitat de foc de campament, “entre tots ho farem tot”, i això no pot ser.

* Els sindicats són pitjors que la classe política. Tenen el mateix poder que els partits, però no estan escollits democràticament. S’han carregat la classe mitjana, han afavorit el mileurisme i han creat dins la classe treballadora una divisió entre rics i pobres.

* Calen dues grans reformes (a banda de l’electoral, verdadera obsessió de Roig): la de la justícia, que actualment “no val res” i la llibertat de premsa. A Catalunya sembla que tots els diaris siguin del govern, mercès als ajuts i a les subscripcions públiques.

* La gent hauria de ser conscient de que no tot és culpa de la societat o dels poders públics. També hi ha una responsabilitat individual: per exemple, quan aquests darrers anys tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats.

Subscric punt per punt totes les afirmacions. Les aportacions de Roig sobre la decadència catalana, l’Estatut, la consecució d’un estat propi i sobre com i quan s’ha de fer, les deixo per demà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!