Les aigües turbulentes

Aquesta tarda s’ha produït un esdeveniment realment històric a Tarragona. Han quedat inaugurades les primeres escales mecàniques a la via pública. Són les que uneixen el carrer Vapor, a la part baixa, amb el carrer Doctor Zamenhof, més al centre, i substitueixen les conegudes “cent escales”. La millora ha costat a l’erari públic 2,5 milions de l’ala, més ben gastats sens dubte que altres actuacions.

Que jo sàpiga, són les segones escales mecàniques de què disposa la ciutat. Les primeres són les instal·lades en una botiga d’articles de la llar al carrer Unió. Sembla mentida que una infraestructura tan habitual i tan antiga a tants llocs no s’hagués implementat a la nostra ciutat, però així són les coses… No, al Parc Central no hi ha escales: són rampes.

La notícia ha coincidit, en dia i hora, amb una altra també històrica, que en un principi no hi té res a veure. Es tracta de la presentació de l’espai que ocuparà H2O, l’associació de gais i lesbianes de les comarques tarragonines, al Centre Cívic de la Part Alta. L’acte ha comptat amb la intervenció dels amics Miquel, Caterina i Helena i de la regidora de Polítiques d’Igualtat, Victòria Pelegrín, que ha donat l’empanteta oficial necessària perquè el moviment LGTB gaudeixi d’un espai propi, si bé compartit amb altres associacions, per primera vegada a la història. I això lliga amb les escales del carrer Vapor: també en aquest aspecte important de l’alliberament de les persones Tarragona puja a primera divisió, molt després que Reus, val a dir.

Escales mecàniques, local per al moviment gai-lesbià… Tarragona puja. Ja comença a ser una capital amb cara i ulls, sense necessitat de que ho proclami cap llei. Ja només ens falta El Corte Inglés.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!