Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
El dia D era avui; les 12 del migdia era l’hora H. Joan Laporta iniciava la seva aventura política a la xarxa mitjançant el portal www.laporta2010.cat. L’expectació era màxima des que fa dies un rellotge anava indicant les hores, minuts i segons que quedaven per la seva posada en marxa, a la manera d’una bomba de les pel·lícules de James Bond. I ha estat una bomba, efectivament. Col·lapse total provocat pels milers de persones que hi volien accedir. L’èxit en un primer moment ha estat, doncs, innegable.
La proposta de Laporta no hauria de cridar-me especialment l’atenció: no sóc un mitòman, m’agraden més els projectes col·lectius que els personals, més els de llarg abast que els immediats, m’agrada més el dia a dia discret que l’espectacle mediàtic. No obstant això, la iniciativa de l’encara president del Barça m’aporta tot allò que més estem demanant els catalanets de carrer a la sorda classe política: il·lusió, lideratge, ambició, optimisme, eficàcia… De manera que no m’ha costat gens decidir-me a entrar a la web, cosa que he aconseguit després de reiterats intents, i deixar-hi les dades personals per rebre més informació.
Si un factor m’ha acabat de convèncer per interessar-me pel projecte Laporta ha estat el tractament informatiu (o la seva absència) que està rebent aquest home per part dels grans mitjans de comunicació. És un bon senyal. Significa que va pel camí correcte. Un camí que no serà fàcil però sí il·lusionant: omplir el projecte d’idees, perfilar objectius, definir estratègies, teixir complicitats… De feina no en faltarà, no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!