Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
La pel·lícula tracta de la biografia del poeta Jaime Gil de Biedma i la seva personalitat complexa: fill de casa bona (dels administradors de Tabacos de Filipinas) però també homosexual i company de viatge de la intel·lectualitat antifranquista, condicions que, és clar, li van portar més d’un problema. Protagonitzada per Jordi Mollà (molt bona la caracterització) i altres coneguts actors, fent els papers de tota aquella tropa coneguda com gauche divine.
La cinta s’ha vist rodejada d’algunes polèmiques, preparades o no. Juan Marsé s’ha queixat de no quedar ben parat (en realitat Marsé sempre es queixa de totes les adaptacions de les seves novel·les, de les quals viu). D’altra banda, la proliferació d’escenes eròtiques ha fet que s’acusi al director de presentar la biografia de Gil des d’una òptica massa morbosa, oblidant aspectes més ideològics o estríctament literaris. S’oblida, en aquest sentit, que les pel·lícules són essencialment visuals. Filmar la vida d’un poeta no és tan senzill però la meva impressió és que el director Sigfrid Monleón (un director “fallero”, segons l’engreït Marsé) se n’ha sortit.
Vaig visionar el film en companyia d’un professor de literatura espanyola que va entrar a la sala poc convençut i en va sortir donant el nihil obstat a una pel·lícula que farà que m’interessi més per aquest apassionant (i apassionat) poeta barceloní.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!