Les aigües turbulentes

Divendres, 25 de desembre de 2009

Dinar familiar de Nadal. Fidelitat als costums: escudella de galets, pollastre farcit, neules i torrons de can Baylina, acreditada pastisseria barcelonina. Torrons que seran tallats, com mana la tradició per un immemorial ganivet de tallar el pa: des que se li va trencar la fulla, compleix aquesta missió. Com és costum també, em trobo un obsequi al plat de taula (els regals vindran per Reis): es tracta, un any més, del Calendari dels pagesos 2010. Amb el calendari puc saber, per exemple, que el 15 de gener hi haurà un eclipsi anul·lar de sol que no serà visible a Catalunya. Llàstima. També puc saber a quina hora surten i es ponen el sol i la lluna. Sí senyor, la lluna també surt i es pon.

Dissabte, 26 de desembre de 2009

Nou dinar familiar. Avui toca canelons. Algunes incidències a esmentar: dos comensals una mica piocs (entre ells, qui això escriu), una ampolla de xampany completament desgasat i una ametlla amarga en un torró. Sobretaula parlant una mica de tot, des de la loteria fins a temes d’actualitat. Surten a la conversa els famosos televisius i, en concret, la Belén Esteban, aquesta a qui han fet una cara nova, com al Berlusconi. A la mare li agafa un rampell endevinador, potser perquè té al davant la tassa buida del cafè, amb el seu pòsit: pronostica que abans d’un any l’Esteban anunciarà que espera un fill, el perdrà i es separarà de la seva actual parella sentimental perque “total, és un cambrer” (sic). O sigui, tres exclusives. Doncs aquí queda escrit, per a la posteritat.

Diumenge, 27 de desembre de 2009

Inactivitat total. Ja he dit abans que no estava del tot catòlic. Potser tinc la grip E (d’Estrès de les festes).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!