Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

15 de desembre de 2009
0 comentaris

Stratoj de Taragono: Doktoro Zamenhof (Carrers de Tarragona: Doctor Zamenhof)

Hodia? faras cent kvindek jarojn kiuj Ludwik Lejzer Zamenof naski?is en Pollando. Kiel  ?i scias, ?i pasis al la historio kiel la patro de esperanto, la lingvo kiu havis pli sukceso de ?iuj ol  ili kreis artefarite, simpla en lia normativa, facila lerni, kaj destinita al esti veturilo de komuniko inter ?iuj vila?oj.

La doktoro Zamenhof havas en Taragono strato dedi?ita. Ne estas ?uste vojo de pa?o, ?i nur konektas la trams finaj de la stratoj Sevilla kaj Soler. Rigardante planon  komprenas tre pli bone la idiosincràsia de ?i tiu strato. Al bando, edificacions kaj iuj ejoj: centro de formado, butiko de kuirejoj de dezajno, a?tejo de savzonoj kaj la centro de artoj marcials Kushin-Kai, plena de trofeoj. Transe, la famaj Cent ?tuparoj, kiu savas la fortika?on desnivell kun la malalta parto de la urbo.

La doktoro Zamenhof estis esperita (kaj de tie la nomo de la nova lingvo) kun ol lia inventa?o faciligus la komunikon inter la homaj kaj ?i kontribuus, do, al la universala frateco. ?i ne havis tro sukceso, ?is nun, sed lin esperas, ili diras, estas la lasta kio  perdas, kaj al la doktoro ?in plu memoras kun stratoj kaj humilaj blokoj.

[A continuació, traducció al català]

Avui fa cent cinquanta anys que Ludwik Lejzer Zamenof va néixer a Polònia. Com se sap, ha passat a la història com el pare de l’esperanto, la llengua que ha tingut més èxit de totes les que s’han creat artificialment, senzilla en la seva normativa, fàcil d’aprendre, i destinada a ser vehicle de comunicació entre tots els pobles.

El doctor Zamenhof té a Tarragona un carrer dedicat. No és exactament una via de pas, només connecta els trams finals dels carrers Sevilla i Soler. Mirant un plànol s’entén molt millor la idiosincràsia d’aquest carrer. A una banda, edificacions i alguns locals: un centre de formació, una botiga de cuines de disseny, un taller de pneumàtics i el centre d’arts marcials Kushin-Kai, ple de trofeus. A l’altra banda, les famoses Cent escales, que salven el fort desnivell amb la part baixa de la ciutat.

El doctor Zamenhof estava esperançat (i d’aquí el nom de la nova llengua) amb que el seu invent facilitaria la comunicació entre els humans i contribuiria, doncs, a la fraternitat universal. No ha tingut massa èxit, fins ara, però l’esperança, diuen, és l’última cosa que es perd, i al doctor se’l continua recordant amb carrers i humils blocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!