Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Fa uns dies vaig tenir una amigable discussió amb companys de feina sobre l’anecdòtica qüestió de si la paella porta ceba o no. Durant anys jo havia pensat que sí, fins que vaig llegir una font autoritzada (no recordo qui) que deia que no: tomàquet sí, ceba no. Al defensar aquesta posició, la resta de contertulis se’m va tirar a sobre, com si hagués dit una bajanada. Em deien que la paella comença amb un sofregit de ceba i tomàquet.
Dubtós d’haver fet el passarell, vaig investigar. A internet (on, si no?), no vaig tardar a trobar aquest bloc de gastronomia després de demanar “paella ceba” al senyor Google. No prou satisfet, avui mateix he adreçat un correu a Jaume Fàbrega, expert gastrònom del nostre país i company blocaire de Vilaweb, per conèixer la seva opinió sobre la qüestió. Espero que tindrà la gentilesa de contestar-me.
Sí, ja sé que és un tema menor, però no pretendreu que avui parli de la Constitució espanyola, oi? Doncs això.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ceba ???? Mai de la vida ! Quin sacrilegi ! Sofregit d’all i tomàquet. All sí, ceba no.
I m’ha agradat el teu comentari, parlar de la Constitució espanyola, si us plau quina pèrdua de temps, avui paella !!
Jo fa temps que no faig paelles, però sempre m’han dit que la ceba estova l’arròs, però el mes important, es tenir el dret a decidir si posem ceba a la paella o no.