Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

29 de novembre de 2009
2 comentaris

El llenguatge no sexista i la samarreta del Che

El meu apunt-crítica de Ni Nadal ni Setmana Santa, el llibre de l’amic Jordi Martí, acabava amb un prec a l’autor: que no fes servir aquesta fórmula antisexista dels “tots i totes”, perquè la considero més “progre” que progressista. Jordi no hi està d’acord.

Anem a pams: entenc que fer servir la paraula “progre” per designar polítiques, actituds, posicionaments, etc. pseudo-progressistes sigui un tòpic. Tens raó, Jordi, és un recurs molt suat, però no em negaràs que té la seva força per desmuntar determinats discursos. Però insisteixo, tu no ets un progre (amb perdó), les teves idees no ho són, al contrari són atractivament progressistes, de manera que no entenc massa perquè empres la formuleta masculí-femení de marres.

Has intentat explicar-m’ho en el comentari, dient que el llenguatge és poder (és cert) i que les paraules són punys (magnífica metàfora), però el fet d’usar únicament el masculí per referir-se a una pluralitat de persones dels dos sexes no és una causa de masclisme o de desigualtat sexual, sinó la seva conseqüència, i per molt que el llenguatge tingui un poder, no entenc que en tingui tant com perquè dir “els treballadors” o “els professors” contribueixi a la discriminació de les dones. Al contrari, dir “els treballadors i les treballadores” o “els professors i les professores”, a l’únic que contribueix és a complicar el llenguatge. La solució, ja la saps, és allò de “el professorat”, etc., que no deixa de ser també un empobriment.

Jo no crec que el llenguatge, almenys aquesta manera d’emprar-lo, representi tan poder. Li donem una categoria que no té. En certa manera, em recorda el que està passant a Polònia, on un projecte de llei vol prohibir tots els símbols feixistes i comunistes. Per lluitar contra la memòria o les temptacions totalitàries, no se’ls ocorre res millor que prohibir samarretes del Che. Doncs amb la correcció política en el llenguatge passa el mateix: volent lluitar contra les discriminacions, s’ataca l’expressió verbal o escrita d’aquestes discriminacions. La innocent samarreta del Che i el genèric masculí, sense cap culpa, paguen els plats trencats.

  1. Anem apamant bé. Tens raó, si el llenguatge i els seus canvis no van units a la realitat, és a dir a canvis reals, no serveix de res fer canvis en el llenguatge. I tens raó, el llenguatge és refelx de la societat que el crea. Per això, per canviar una societat masclista no n’hi ha prou fent canvis en el llenguatge. I és patètic que alguns (digue’ls ‘progres’ si vols) que jo els diré ‘cutres’, quan no poden fer canvis reals es dediquin a fer canvis en el llenguatge.
    Ara bé, alhora, alguns com jo utilitzem masculí i femení perquè, tal com diuen els meus alumnes de primer i segon d’ESO: “es diu el masculí perquè manaven els homes”; jo els pregunto: “I encara manen, no?, perquè encara fem anar masculí plural per parlar d’homes i dones…”; i ells responen: “Ara no, ara manem tots, canviem-ho”. I els faig cas…
    Ser correcte només és pixar fora de test. Ser correcte i fer canvis reals és, per mi, allò correcte.
  2. El llenguatge escrit és una de les eines que ens transmeten com és una societat. La utilització del masculí com a genèric no ha estat mal intencionada, però si que intrínsecament demostra que qui ha ESCRIT la història de la humanitat han estat els homes.
    En tot cas, hi ha moltes solucions, de tant en tant fer servir un genèric, o escriure el nom en masculí i en femení o escriure el masculí si la majoria de les persones a qui es refereix són homes, o el femení si és al revès… A poc a poc, s’aniran trobant solucions, i la llengua és rica per utilitzar-la amb rigor i amb respecte.
    Crec que és molt important fer una bona utilització de la llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!