Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Mentiria si digués que no m’ho esperava. Finalment ha passat: l’Avui ha prescindit del seu columnista més polèmic, Sostres. L’argument, poc creïble: era reiteratiu. La causa profunda: Sostres traspassava massa vegades la ratlla i trepitjava determinats ulls de poll. Ja fa temps que noto en l’Avui un aire una mica enrarit. Periodistes i col·laboradors sembla que comencin a posar el fre a notícies i articles relacionats amb l’actual estat d’entusiasme nacional: consultes populars, Reagrupament, Laporta… sembla (dic sembla) que sobre tot plegat hi passi de puntetes el diari. Exemple, l’article de Sanchis de l’altre dia. Haurem d’estar amatents.
Lamento la marxa de Sostres, però no puc dir que estigués molt d’acord amb moltes de les coses que escrivia. Em molestava la seva prepotència parlant de tòfones en restaurants de luxe, dels gin-tònics a no sé quin local (de la part alta de Barcelona, és clar) i dels seus viatges com qui no vol la cosa a Londres o a Nova York, mentre una bona part de la societat les està passant magres. El seu classisme de Drolma, de senyors i de minyones. Em molestava també la seva falta de respecte, ratllant l’insult, cap a molts col·lectius (els votants d’Esquerra, per exemple). Però me’l llegia cada dia, sens falta. Cal reconèixer-li la seva valentia, la seva desimboltura a l’hora de tractar qualsevol tema, la seva incorrecció política… Al país ens fan falta aquestes actituds, determinació, confiança, una determinada fe, fidelitat a uns orígens, identificació amb uns valors… només que dits d’una manera més elegant i respectant tothom.
Sostres, l’escriptor, el columnista, el showman (patètiques les seves intervencions a una televisió privada), l’agitador… comparat alguna vegada amb el Losantos, versió quadribarrada, perd una batalla, però no la guerra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, parlar de valentia és una mica fort. L’ús de l’estirabot (i sovint de lamentada, si aquesta li servia per provocar) no em sembla pas que sigui una qualitat del periodista. Si tens en compte, pel que sembla, que no té necessitat de treballar (és de casa bona, segons diu), la seva posició és molt còmode. Avui dia, per destacar no et cal l’exel·lència, només et cal crear polèmica amb l’insult i la demagògia. L’anàlisi profund fruit de la reflexió no té futur, avui per avui. Jo fa temps que l’he deixat de seguir, no m’interessa perdre ni un segon.