Les aigües turbulentes

El meu apunt d’ahir ha rebut un comentari signat per “Elena”. No explica exactament per què els homes no són admesos al II Congrés de Dones, es limita a dir que no es pot començar la casa per la teulada (traduït: és una qüestio de detall, sense importància). Em suggereix també que dediqui el meu temps a dir per què hi ha entitats que no admeten dones. No sé si n’hi ha, però li contesto igualment: perquè són entitats privades i poden organitzar-se com millor els plagui i, en canvi, aquest congrés és públic o, si no ho és, està auspiciat, beneït i generosament subvencionat per les administracions. Per cert, Elena, què vol dir admetre dones en un 50%? O s’admeten o no.

Potser que la causa feminista, enlloc de perpetuar discriminacions (que tan critica quan és ella la perjudicada), es dediqués a preguntar-se perquè després de tants anys de suports institucionals, lleis afavoridores, congressos, plans i actuacions de tota mena no ha aconseguit, per posar un exemple, que hi hagués cap dona a la signatura del Pla d’Infraestructures de Catalunya de l’altre dia. A la foto “de família” tot eren corbates: hi havia vuit consellers, tres portaveus parlamentaris, tres presidents de Diputació, dos presidents d’entitats municipalistes i tres líders socials. Tots pertanyents a partits i sindicats notòriament favorables a la causa feminista. Alguna cosa falla, senyores.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!