Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

17 d'octubre de 2009
1 comentari

II Congrés de Dones: no ens hi volen

Fa algunes setmanes em vaig assabentar, mitjançant un anunci al metro, de la propera celebració del II Congrés de Dones de Barcelona, auspiciat, no cal dir-ho, per les administracions públiques. No vaig tardar ni un minut a treure la llibreteta que duc sempre a sobre per anotar idees per al meu bloc, mentre pensava “Jordi, aquí hi ha tema”. Les preguntes que em sorgien espontàniament eren moltes: algú recorda res del I Congrés? Quines millores reals va representar per les dones? I pel conjunt de la societat? Quan costarà l’organització d’aquest II Congrés? I la pregunta del milió: admetran homes?

Doncs ahir es va inaugurar el II Congrés de Dones de Barcelona i les informacions d’avui ens donen la resposta a la darrera de les preguntes: no, no han admès homes. Es miri com es miri, es tracta d’una discriminació, d’aquelles que tantes vegades elles denuncien i amb raó. L’organització de la trobada al·lega una raó logística (limitació d’aforament) i una altra de més “ideològica”: la necessitat de parlar lliurement. Perdonin-me, senyores organitzadores, però no ho entenc. Potser perquè sóc un home… De què parlaran que no puguin sentir-ho els homes? Quines idees, quins raonaments s’exposaran que no puguin ser considerats i acceptats o rebutjats per la meitat de la societat?

Pel que fa al Congrés en sí, res de nou: paperassa, càtering, currículum per unes quantes, medalleta per les administracions i una proposta “estrella”: demanar a l’ONU que gestioni una petició formal de perdó a totes les dones del món. Mesura transcendental i eficacíssima, sens dubte.

Salvador Sostres, el controvertit articulista de l’Avui, amb qui discrepo sovint, va dir una vegada una cosa molt assenyada: la causa de les dones és la més noble i la més justa de la humanitat, però també la més mal defensada.

  1. Company,
    A banda de dedicar el teu preuat temps a dir que els congresos de les dones no admeten homes, potser que ens dediquem a veure perquè tantíssimes entitats encara, no admeten dones o no les admeten ni al 50%. No començem la casa per la teulada.
    I també deia en Carlos Lomas un escriptor de Xixón que el feminisme és l’única revolució pacífica que s’ha esdevingut i encara s’esdevé, per cert a la jornada del 5 d’octubre a la biblioteca Bonnemasion on ell hi va assistir, els homes eren “admesos”, però de cent dones n’hi havien cinc. Així que insisteixo no comencem la casa per la teulada.

    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!