Les aigües turbulentes

La casa Tous, que ha creat un perfum anomenat H2O, destinarà una part dels beneficis (no sabem quants) a projectes de potabilització d’aigua en països en vies de desenvolupament. Cada flascó venut representarà, en algun lloc del món, 15 litres d’aigua potable durant deu dies. La iniciativa compta amb la col·laboració de l’ONG Intermón-Oxfam.

Encara que reconeixent les bones intencions que puguin animar a ambdues entitats, especialment la darrera, no puc estar d’acord amb aquesta i amb altres iniciatives similars (recordo que no fa gaire una marca de llet també prometia destinar un cèntim a projectes al tercer món per cada bric comprat). Per què? Doncs perquè l’acció solidària, caritativa, o com se’n vulgui dir, es concreta en una compra que reforça el consumisme de la nostra societat però que no sembla que ajudi prou a eliminar la perpètua pobresa d’altres societats. Hem avançat una mica, tot s’ha de dir: ja hem superat allò del peix i la canya. Ara ja ensenyem a pescar als desafavorits, però assegurant-nos primer de tenir el rebost (peixater o no) ben ple, no fos cas.

Mentre, Tous podrà anotar-se a l’actiu de la seva comptabilitat el concepte “política solidària d’empresa”, prou rendible publicitàriament. Mentrestant també, el comprador del perfum tranquil·litzarà la seva mala consciència: mentre es ruixi amb la fragància, pensarà, complagut, en els 15 litres d’aigua que algú, en algun lloc remot, tindrà gràcies a la seva compra. És com aquell acudit dels xinesos, però al revés:

– (professor) cada vegada que respirem, es moren tres xinesos
– (l’alumne respira profundament tres vegades)
– (professor) però què fas?
– (alumne) m’acabo de carregar nou xinesos!

Sí, l’acudit és políticament incorrecte, però quan l’explicava el Cassen no. Llavors tothom reia i ara no, perquè el món ha canviat. Ha canviat? Segur?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!