En la nit més curta de l’any i en vigílies de la festa nacional dels Països Catalans, “La nit de Sant Joan”, de Dagoll Dagom, una cançó que sempre m’ha encantat:
La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba |
|
de mans d’un follet que li fa de guia. | |
Primavera mor, l’hivern es retira. | |
Si arribés l’amor, mai més moriria. | |
Les flames del foc, la nit tornen dia. | |
Si arribés l’amor, que dolç que seria. | |
La nit de Sant Joan és una frontissa. | |
La porta de l’any, tan grinyoladissa, | |
comença a tancar-se. Doneu-me xampany! | |
Que és la nit més curta i el dia més gran. | |
Doneu-me xampany, doneu-me xampany! | |
Doneu-me xampany, doneu-me xampany! | |
Imitarem el sol amb grans fogates. | |
Llevem-nos el calçat damunt les brases. | |
Al cel van de «verbena» ocells i astres. | |
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües. | |
Com la terra que gira al voltant del sol. | |
Farem lentes rodones encerclant el foc. | |
La nit de Sant Joan és nit d’alegria. | |
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba | |
de mans d’un follet que li fa de guia. | |
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria? | |
Al bell mig del foc té la seva fira. | |
Follet de la nit, rei de l’enganyifa. | |
Cada any per Sant Joan ens fa una visita. | |
-Adormo els infants i faig que somniïn. | |
Enamoro els grans i faig que s’odiïn. | |
Destapa secrets, escampa misteris. | |
Fa anar del revés els somnis eteris. | |
Provoco adulteris, records, enyorances, | |
petons i venjances, ensenyo encanteris | |
a les jovenetes i porta perfums | |
dels altres planetes. | |
Si mireu les flames del foc de Sant Joan | |
li veureu les banyes, el barret i els guants. | |
Quan vol és tan alt com la catedral. | |
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit. | |
No és home ni dona, ni àngel ni infant. | |
Per passar l’estona pot ser un comediant. | |
És jove i no ho és, geniüt i immoral. | |
Astut. I què més? | |
-Sóc immortal. | |
Si mireu les flames… |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!