La Guàrdia Urbana de Tarragona, tan diligent per segons què, va intervenir ahir material divers a representants de la candidatura Iniciativa Internacionalista (II). En concret uns encenadors, amb els quals, segons el cos policial, pretenien cometre vés a saber quines malèvoles accions. És un altre dels molts obstacles que ha de superar aquesta candidatura, verdadera revelació d’aquestes desgasades eleccions.
Iniciativa Internacionalista no és de la meva corda ideològica, diguem-ho d’entrada, però la seva melodia té algunes notes que sonen molt bé.
Sona bé que, després que el govern espanyol intentés impedir la seva presentació a les eleccions, hagi pogut fer-ho. No sé si finalment II ha condemnat o no la violència, absurda línia divisòria que separa els partits “bons” dels “dolents”, ni m’importa. El cas és que s’ha pogut presentar a les eleccions com exigeix el més elemental dels principis democràtics, aquests que tenen en Europa, precisament, el seu principal baluard.
Sona bé que es tracti d’una candidatura defensora dels diferents pobles sense estat de l’ídem espanyol, i sona bé que el seu origen sigui Castella, ja que d’allí és Doris, cigró negre de la família de Txiki Benegas, i possible eurodiputada (tinc la convicció que treuran un escó). Fa goig llegir la seva web en totes les llengües peninsulars: és la sensibilitat que no tenen ZP i la seva extingida “Espanya plural”.
Sona bé l’argumentació de Josep Garganté, número tres (i primer català), carregant contra els polítics professionals i les burocràcies dels grans sindicats. No és estrany el boicot informatiu al qual està sent sotmesa la candidatura per part dels grans mitjans de comunicació. Per alguna cosa serà.
I, si se’m permet un comentari més lleuger, potser cursi, el seu cartell electoral (un mapa d’Europa ple d’estrelles de colors que conflueixen a Estrasburg) és molt bonic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Jordi,
potser la perfecció no existeix enlloc i en el món de la política, estem veient que tampoc. Vivim en una crisi de valors, també polítics, que han fet que amb aquells qui creiem que havien de canviar el món, uns des de la perspectiva de CiU d’altres des de la perspectiva del tripartit (tant se val l’ordre), ens trobem una vegada més decebuts. Decebuts perquè les promeses electorals s’incompleixen una darrere l’altre. Ja ningú se’n recorda del que deia fa uns anys sobre l’estatut, ningú se’n recorda del transvasament (quan el tripartit està impulsant el transvasament del PP – amb alguns canvis de forma- ara l’anomenen interconnexió de xarxes), la corrupció és mestressa i senyora (no només a les espanyes), què està passant a la sanitat pública, què està passant a l’ensenyament…?
Votants d’ERC emprenyats amb ERC, votants d’Iniciativa també, votants del PSOE, també… Tothom està emprenyat amb tothom.
Ens ha toca viure en un món en crisi: econòmic, polític, de valors… I el pitjor de tot és aquesta sensació de desànim que sembla que no hi ha solució, governi qui governi, perquè sembla que -en el fons- sembla tot és el mateix.
Davant d’això, sorgeix una candidatura, que des de diverses opcions -fins fa no gaire podien semblar antagòniques- fan l’esforç d’unir-se per presentar un projecte en comú. Com tu dius, sona bé, sonen bé moltes coses d’aquesta candidatura. I per a molta gent, està essent la “sorpresa”, de moment, d’aquestes eleccions, perquè amb pocs mitjans econòmics i humans, amb un boicot per part de la premsa, s’estan fent un espai. Jo no sé si treuran els 250 o 300.000 vots necessaris.
Però, sona bé, ho estan fent bé, i trenquen amb la dinàmica -i amb les maneres de fer de la resta. Quants milions s’hauran gastat els altres en la campanya? En temps de crisi.
Per tant, el meu vot serà per Iniciativa Internacionalista. I no només això, sinó que estic encomanant als meus companys de feina -des de la meva individualitat- perquè votin II-SP.
Potser no seran la solució a res, però almenys seran una veu disconforme a tot allò que no funciona, a les actituds xulesques de molts polítics clàssics.
Només per tot aquest esforç que estan fent la gent d’Iniciativa Internacionalista (i també per la feina mal feta dels altres), es mereixen el nostre vot.
Una abraçada,
Santi