Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

18 d'abril de 2009
4 comentaris

Llegir bé Carretero

“Carretero proposa un nou partit per al 2010” titula l’Avui, a propòsit de l’article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero que publica el mateix rotatiu. A una conclusió similar han arribat els Telenotícies de TV3. Doncs bé, m’he llegit atentament l’article del fundador de Reagrupament.cat i no he sabut trobar-hi tal afirmació. Les ganes de determinada opinió pública de posar l’accent en les divisions dels partits (baralles, enfrontament, escissions…) han pogut més que l’anàlisi serena d’un document que diu el que diu i no diu el que no diu.

Carretero ha dit exactament que “a les properes eleccions al Parlament s’ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament”. Mai no es parla de fundar un nou partit. Qui sí ha parlat d’un nou partit és justament Puigcercós, al convidar Regrupament.cat a marxar d’ERC (i doncs, a fundar una nova formació) si no s’està d’acord amb la línia actual. Amb Carod ja fora de combat, té pressa per treure’s de sobre l’incordi de les veus crítiques.

Però m’interessa molt més un altre fragment de l’article de Carretero, que, em temo, passarà molt més desaparcebut. El reprodueixo sencer, perquè és tota una declaració de principis:

“L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable”.

Després de reflexionar sobre aquest paràgraf, s’entendran molt millor les reaccions de la cúpula dirigent de l’històric partit i, si n’hi ha, les dels seus socis de govern.

  1. Tens tota la raó. I així ens va! En lloc d’anar els uns contra els altres potser ens aniria millor si  tots plegats ens dediquéssim una temporada a elevar el nostre nivell, com amínim, de comprensió lectora, però també d’expressió escrita, de capacitat de reflexió i anàlisi, d’ortografia catalana,… Per què som tan primaris, tan poc reflexius? Així, és evident que els qui detenten el poder real i controlen els mitjans de comunicació ens poden marcar tants gols com vulguin. Algun dia, quan tinguem més perspectiva, algú haurà de fer la crònica, amb cites literals i fets documentats, de tot el que ha passat i s’ha dit en el nostre país durant els últims sis anys.

    Ja en commenço a estar tipa dels qui dediquen totes les seves energies a desprestigiar els polítics catalans, sobretot si amb això aconsegueixen debilitar ERC (que consti que no en sóc militant i ni n’he sigut mai). Una cosa és ser crític i l’altra posar maranya, encendre focs. Hi hauria moltes preguntes a fer-se i algunes respostes potser farien posar vermell a més d’un.

    El nostre objectiu no hauria de ser debilitar els de casa, sinó debilitar l’opressor, l’enemic. Són els polítics unionistes i espanyolistes els qui hem de posar contra les cordes. Als nostres, els hem de pressionar i criticar, si ho creiem necessari, però una cosa és criticar en sentit constructiu i positiu, i l’altre és fer-ho  destructivament per sembrar zitzània i divisió.

  2. Has escrit just i fil per randa el que penso. M’he llegit amb molta atenció l’escrit d’en Carretero i arribo a les mateixes conclusions que tu.

    Sóc ex-militant d’ERC i després de comprovar la gran obstinació que tenen els actuals dirigents del partit de fer fora els crítics (primer en Puigcercós i després en Vendrell i ara novament en Puigcercós), he pres la decisió de retornar, de tornar a militar “per fer-lis la punyeta” i no deixar el partit en mans d’un grup de sectaris. 

    Ara ho tinc clar i m’agradaria que altres també ho veiessin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!