Les aigües turbulentes

El meu apunt del passat dia 3, dedicat al cinquè aniversari de la restauració del tramvia a Barcelona, va merèixer un comentari d’un internauta, de nom Albert, que no sembla gaire il·lusionat pel fet de que aquest mitjà de transport circuli pel mig de la Diagonal. Diu que canviarà d’opinió el dia que els vegi circular pel Charing Cross londinenc o pels Champs Elysées parisencs.

El seu posicionament té una mica de trampa. Ha anat a esmentar les dues aglomeracions europees més importants que, pel fet de ser-ho, comptaven des d’inicis del segle XX amb una considerable xarxa de ferrocarril metropolità i, per tant, estava més justificada la retirada dels seus carrers dels tramvies, com també està més justificat que no sigui fàcil que torni a circular per les seves artèries més cèntriques.

Si cal comparar Barcelona amb altres ciutats, millor fer-ho amb qualsevol de les alemanyes, belgues, neerlandeses o nord-italianes que han conservat l’entranyable sistema de transport fins avui, fent-lo circular, per cert, pels llocs més inverosímils (Milà o Lisboa són bons exemples).

Entrant en el fons de l’assumpte, no entenc massa bé aquesta nova polèmica sobre el pas del tramvia per la Diagonal. Fa una certa ferum d’artificialitat, com si algú des d’un fosc despatx s’encarregués d’atiar-la com una brasa que no acaba de fer flama. Doncs sí: volem que el tramvia passi també per la Diagonal. No perjudicarà el trànsit rodat perquè precisament s’implanta per a això: perquè no n’hi hagi tant.

No és difícil d’entendre. O sí?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!