Les aigües turbulentes

Ha mort, després d’uns dies en coma, el nen que va caure per una reixa del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Descansi en pau. Els que han investigat els detalls del fet ja han deixat clar que la zona on va passar el fatal accident està protegit i és de difícil accés.

Podia no haver estat així. El conjunt que forma el Palau Firal i de Congressos i l’aparcament de vehicles annex constitueix un verdader monument al despropòsit, en tots sentits. Per començar és molt lleig. La seva situació és relativament cèntrica, però de difícil accés tant per vehicles com per vianants. El visitant necessitarà un bon plànol per arribar-hi. L’entrada al Palau a peu no està en cap carrer concret, sinó al mig d’unes escales que recorden les del Cuirassat Potemkin. Les pesades portes metàl·liques verticals, més pròpies d’una fortalesa medieval, són les més “pràctiques” que van trobar els “cervells” de l’invent. Inútil orientar-se pels pisos de l’aparcament i del denominat “Hotel d’Entitats”, que hi té la seu: és tal el cacau de rètols, cartells i paperots col·locats per tot arreu, sense cap criteri, que sembla fet expressament perquè els usuaris (bastants turistes, per cert) deambulin com ànimes en pena amunt i avall. La terrassa del conjunt és un immens espai buit amb una magnífica vista del mar, però que no s’utilitza absolutament per res. Bé, menteixo: en algun moment del dia o de la nit sí es deu utilitzar perquè hi són habituals rajoles trencades, ampolles de cervesa en bocins i caques de gos… Podríem seguir.

Un verdader museu dels horrors, o dels errors, com vulgueu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!