Un company blocaire, el Barrinaire, publica avui un apunt sobre el turisme, tema no massa habitual en aquesta casa, i el què hi diu no m’ha covençut del tot. Hi diu que el turisme, una de les principals fonts d’ingressos del nostre país té un futur negre a causa de la crisi econòmica que ja tenim a sobre. Fins aquí d’acord, però afegeix que “els empresaris (turístics) han acumulat beneficis i l’administració ha permès i ajudat una promoció al marge de les peculiaritats que podien fer de Catalunya un producte amb signe d’identitat diferenciada” i afegeix “la incompetència que ha tingut l’actual conseller per canviar de marrada”.
És injusta aquesta apreciació. El principal culpable de la davallada que pugui patir el turisme a partir de la crisi econòmica és un sector privat que, com sempre, ha buscat el guany fàcil i immediat, a base de totxo i l’esquer de les tres esses (sol, sangria i sexe), rebentant preus amb producte de poca qualitat i contractes-brossa laborals i oferint una imatge de país a base de paelles infectes i barrets mexicans. Si hem de buscar culpables a l’administració, busquem-los més aviat entre els ajuntaments, que s’han apuntat a la festa a vegades amb entusiasme.
Però no siguem tan cruels amb la Generalitat. Em consta, perquè he estat part implicada durant uns anys en aquest procés i l’he viscut de primera mà, que els esforços del conseller Huguet, a vegades vehements, han anat adreçats a convèncer de la necessitat d’un turisme de més qualitat, per atreure un client de major poder adquisitiu que busca cultura, paisatge i enogastronomia; de la conveniència de transformar el tradicional turisme de sol i platja a base d’afavorir la reconversió hotelera i allargar l’estacionalitat; de la necessitat, ja en clau de país, de promoure els aspectes més identitaris, patrimonials o intangibles, que són, en definitiva, els que fan que Catalunya sigui un destí diferent i per tant atractiu al visitant. Com el sud de França o Escòcia, per exemple.
L’apunt del barrinaire coincideix, coses de la vida, amb un nou maldecap pel conseller Huguet. Com se sap, avui la seva Conselleria, que s’ocupa també d’Universitats, ha tornat a tenir visita en forma d'”estudiants” que protesten pel pervers Pla de Bolonya. Les manifestacions ulteriors d’un representant dels grups contraris a aquest Pla, exigint (sic) l’aturada d’un procés que no té aturador (valgui la redundància), fan que hagi de donar la raó, també ara, al de Manresa. El Pla de Bolonya, com bé diu Huguet, ha passat per diversos filtres democràtics: ja no hi ha volta de full.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!