Avui és el dia dels Innocents, el dia de fer bromes. Tradició que, com tantes altres, va caient en desús, i no és estrany que això passi quan la vida sembla una innocentada tota ella, quan els mitjans ens proporcionen contínuament notícies que semblen bromes i no ho són, quan l’humor fàcil, gruixut o poca-solta es cola cada dia per tot arreu…
On són aquelles notícies als diaris que ens feien caure de quatre potes? Recordo un any que el Tele-exprés (o potser era el Ciero) va publicar que a Barcelona es construiria un canal pel carrer Aragó que uniria el Besòs i el Llobregat. Em vaig empassar la bola, potser perquè una de les il·lusions de la meva vida hagués estat viure en una ciutat amb riu cabalós partint-la (com París o Colònia).
On són aquelles brometes ingènues de les criatures? Recordo que una vegada amb els meus germans i els meus cosins ens vam passar la tarda del dia 28 buscant gent amb un cognom curiós a la guia telefònica i telefonant-los:
– el senyor Raspall?
– jo mateix, digui..
– (ha, ha, ha)
Això ens feia riure. Si explico aquestes facècies a les meves nebodes ho trobaran “patètic” (que és l’adjectiu comodí que té avui la joventut). No cal dir que les llufes, la broma infantil per excel·lència, van en camí de ser peces de museu.
Que s’acabin les innocentades (les petites bromes ingènues) és una mala notícia per a la nostra societat perquè és un empobriment. Que continuïn les altres innocentades (per exemple l’imminent nou finançament autonòmic) també és una mala notícia i també és un empobriment. Tranquils, però: ho superarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!