Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’escena.
És un bar com de barriada, totalment buit. L’amo, mentre eixuga gots, li mana al cambrer:
– au, engega la tele!
I acompanya l’ordre amb un cop de cap i un grunyit. El cambrer, diligent, dóna cops d’escombra a una capsa de cartró que figura que és el televisor. I és clar, com que és de cartró, no va.
El missatge.
Una tele sense TDT no és una tele. Com que aviat hi haurà l’apagada analògica, tots els aparells que no tinguin incorporat el TDT no serviran per res.
Per què em posa nerviós?
Per la cara de pomes agres del protagonista i perquè ja fa un any que el passen. Ja ens surt per les orelles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!