Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

1 de novembre de 2008
1 comentari

Quan veníem castanyes

Dies de castanyada i dies, també, de polèmiques amb Halloween. A la porra el Halloween, parlem de castanyes. Certament s’ha anat perdent una part de la tradició de Tots Sants. Les castanyeres de tota la vida, ben abrigades amb unes mañanitas i remenant les castanyes amb un girapeix, han estat substituïdes per grups de nois en samarreta, venent desmenjadament el producte per fer uns calerons destinats a un institut o una associació. Potser és cosa del canvi climàtic.

Jo també havia venut castanyes, fa anys. L’entitat que ho organitzava era l’Agrupament Escolta Alverna, de Tarragona. Llavors (parlo dels anys 70) érem pràcticament els únics que ho fèiem. 

Les anècdotes eren moltes. Ja que parlo de climatologia, recordo perfectament haver venut castanyes a les tres de la tarda sota un sol de justícia al Balcó del Mediterrani; allò era tenir moral.

Torràvem les castanyes al pati dels Caputxins i les transportàvem en bicicleta o ciclomotor a les parades, proveïdes d’un bidó amb un fogonet de càmping-gas per mantenir-les calentes. A certes hores, no donàvem l’abast amb els viatges. Per cert, un any la Guàrdia Urbana ens va multar no sé si per fer foc a les parades o per tenir instal·lats fogonets sense permís municipal.

La mesura per servir les castanyes i omplir les paperines era un vas de plàstic on en cabien 10, per exemple. Doncs bé, amb l’efecte de l’escalfor, al passar-lo moltes vegades pel bidó on es conservaven calentes les castanyes, el vas s’anava derretint i empetitint, de manera que unes hores després ja només n’hi entraven 6 o 7… i seguíem cobrant la paperina al mateix preu. Es feia sense mala intenció, és clar…

Donàvem a conèixer la mercaderia a base de crits per captar l’atenció dels vianants. Al principi tot era “castanyes! compri castanyes!” o bé “castanyes calentetes”. Unes hores més tard, els crits ja eren més originals i agosarats:

– si la dona li fa banyes, compri castanyes!

Era l’edat, és clar. I acabo perquè m’adono que he repetit la paraula castanyes catorze vegades. Ja em surten per les orelles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!