Les aigües turbulentes

Relliscada en una reunió a la feina: la xifra en euros que estava aportant era incomprensiblement baixa (hi mancaven ben bé un milió d’euros!). Afortunadament, tot era sobre paper i aviat vaig descobrir l’error. Una de les quantitats de la suma havia estat introduïda a l’ordinador amb una coma en lloc d’un punt i, en conseqüència, el sumatori d’Excel no l’havia tingut en compte al considerar-lo un text i no una quantitat. No sé si m’explico.

De la importància de la puntuació, i en concret de posar o no una coma, s’explica una famosa anècdota en el sentit de que un condemnat a mort va salvar la vida gràcies a una coma (allò del perdón imposible i perdón, imposible). Però com que no ens hi va mai la vida, no som prou curosos (alguns gens) a l’hora de redactar textos i així llegim el que llegim. Especialment deplorables són els papers enganxats de qualsevol manera als carrers, als fanals i a les portes de les cases, amb anuncis, ofertes o avisos. Per no parlar dels comentaris que es pengen en notícies i apunts de blocs: deixant de banda insults i argumentacions fora de lloc, hi abunda la redacció “tal com es parla”, amb absència de puntuació i faltes d’ortografia.

No cal ser primmirat, és clar, però no es podria posar una mica més l’accent en aquestes qüestions a l’hora de dissenyar plans d’estudi? O no és prou progressista?

[imatge extreta de la web Proyecto Carteles; val la pena entrar-hi per riure una estona]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!