Municipals’15 (i 14: Ada li toca a ella)

Com es deu dir l’antítesi de la jornada de reflexió, és a dir l’endemà d’unes eleccions? En podríem dir el post-partum? Bé doncs, aquestes són les notes personals que se’m van acudir en aquesta peculiar jornada.

* Alegria per la pujada en vots, regidors i tota la pesca del denominat bloc sobiranista (atenció, que aquí es compta Unió i no es compta Iniciativa i plataformes amigues). La nit electoral, i atès el sorpasso de Colau a Trias, més d’un i més de dos tant del nostre bàndol com de l’altre ja corria, cadascú a la seva manera, a cantar les absoltes del procés, però no: la realitat és tossuda.

* Parlant de Colau: el que fa un o dos regidors per canviar diametralment la visió de les coses. Us imagineu que Convergència hagués tret 11 regidors i Barcelona en Comú 10? Les anàlisis dels resultats de Barcelona, i amb ells els de Catalunya, haguessin estat completament diferents. Probablement molts callarien que la primera força hagués estat sobiranista i en canvi ens recordarien fins a l’extenuació que tindria moltes dificultats en governar.

* I acabo amb la Colau (en el bon sentit de la paraula). Serà interessant veure aquesta bona dona gestionant (si arriba a alcaldessa, clar) un municipi tan complex com el Cap i Casal i havent de prendre decisions sobre tot, carències socials, línies d’autobús, diferències entre barris, jardins, conflictes amb els funcionaris, mobilitat i mil coses més. Ara tindrà les pancartes i el soroll a l’altra banda de la ratlla.

* Respecte a l’Ajuntament de Tarragona, moltes novetats. El guirigall s’amplia a set formacions polítiques, aguanta Ballesteros i la fictícia força electoral de l’Alejandro ha passat a Ciudadanos. Per la seva banda, Convergència paga (crec que merescudament) les discòrdies internes i la potineria a l’hora de designar candidat. El sobiranisme ja arriba a un terç de regidors, cosa que no està gens malament per a una ciutat com Tarragona, i la pobra Arga (ICV) continua soleta al saló de plens: on han anat els hipotètics vots de Podem?

* Per acabar, cal felicitar les meves coneixences de l’apunt de 20 de maig: tots tres han estat escollits regidors i dos d’ells ben probablement tindran responsabilitat de govern als seus municipis.

[Imatge: www.elperiodicodearagon.com]

 

 

Municipals’15 (13: anem a la porra)

Exercici d’especulació entre els amics. Heus aquí la porra que cadascú ha confeccionat, com si d’una final de futbol es tractés, dels resultats de diumenge a Tarragona. Podria ser que afinéssim més que algunes enquestes sense cap ni peus que darrerament apareixen a la premsa.

  • PSC 8, CiU 4, PP 6, ERC 3, C’S 4, ICV 1, CUP 1
  • PSC 9, CiU 4, PP 6, ERC 2, C’S 2, ICV 2, CUP 2
  • PSC 10, CiU 5, PP 5, ERC 3, C’S 4, ICV 1, CUP 1
  • PSC 9, CiU 5, PP 4, ERC 3, C’S 3, ICV 2, CUP 1
  • PSC 8, CiU 4, PP 4, ERC 4, C’S 4, ICV 1, CUP 2
  • PSC 9, CiU 5, PP 4, ERC 3, C’S 4, ICV 1, CUP 1

Dues observacions: la quarta és la meva i, si observeu, la tercera suma 29 escons i no els 27 preceptius: s’ho hauran de fer al joc de les cadires…

A veure qui guanya. La porra, vull dir.

[Imatge: www.diaridetarragona.com]

Municipals’15 (12: ara, ‘zumba’)

Les diferents candidatures que es presenten als ajuntaments d’arreu del país aguditzen l’enginy per cridar l’atenció dels possibles votants, popularitzar sigles, fer conèixer propostes i familiaritzar cares de candidats. Avui comença a estar periclitat passejar-se pels mercats, petonejar criatures o repartir globets a la carpa de la cantonada. La publicitat a les xarxes socials és barata i efectiva però, reconeguem-ho, també freda i distant. Calen noves fórmules per arribar als ciutadans.

La paraula clau dels nostres dies és innovació. Innovació a les empreses, a les universitats, a la publicitat i, és clar, a les campanyes electorals. A Tarragona, el premi a l’originalitat en fer-se veure i oir se l’ha endut la candidatura independent Ara Tarragona. La fórmula? Classes de zumba. Parteixo de la base de que tothom sap què és, però tot i així, transcric la definició de la senyoreta Wiquipèdia: “Activitat cardiovascular que combina exercicis de tonificació amb passos de balls llatins. Les coreografies estan basades en pasos senzills i repetitius, el que fa que sigui molt fàcil seguir-la i no cal una preparació física en concret. La zumba permet tonificar, elevar les pulsacions, cremar calories i passar una estona divertida”.

Bé doncs, això és el que han fet els d’Ara Tarragona per atreure hipotètics votants: oferir classes (gratuïtes, naturalment) de zumba al mig del carrer. Diumenge passat era tot un goig arribar al Balcó del Mediterrani (foto) i veure-hi dotzenes de vianants, de tota mena, donant saltets i picant de mans al ritme que marcaven dos fibrats professors i una música ad hoc. En un lateral, la carpa de la candidatura amb les fotografies de tots els components de la llista, però sense ningú que donés informació o repartís propaganda: es veu que l’èxit electoral de la formació es confia a la relació inconscient que faran els votants entre la proposta electoral i l’alegria i dinamisme d’aquesta modalitat esportivo-musical.

Ara Tarragona és una còpia bastant descarada d’Ara Reus, que fa quatre anys va aconseguir entrar a l’Ajuntament de la “pèrfida” Reus on, fins on jo sé, ha dut a terme una bona tasca de lleial oposició. La franquícia de Tarragona aspira a un objectiu similar i és possible que ho aconsegueixi perquè, entre les classes de zumba i la proliferació de cartells amb el cap de llista Emili Rivelles, un paio amb pinta d’aparellador, aconseguiran fer forat en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania tarragonina.

[Imatge: twitter]

 

Municipals’15 (11: els candidats que no podré votar)

Aquests són alguns candidats, bons amics en diferents moments de la meva vida, que m’hagués agradat votar però que no podré fer per raons territorials (que no ideològiques).

untitled (23)

El primer és Josep Felip Monclús, que encapçala la llista d’Esquerra a Tortosa. Metge, antic director dels Serveis Territorials de Comerç (quan el vaig conèixer), corredor de maratons… Serà un bon alcalde de la capital de l’Ebre perquè és combina perfectament dignitat, una sòlida formació, proximitat amb els ciutadans i savoir faire.

untitled (22)

La segona és Laura Ruiz de Porras, que es presenta de número cinc a la llista Som Espluga (de Francolí). A la Laura la vaig conèixer quan va entrar de regidora a les anteriors eleccions de la mà de Solidaritat. De fet, la foto que il·lustra l’apunt és d’aquella època. També procedeix del món de la sanitat.

imagesMQQXMH11

El darrer és Jordi Molinera, que va encapçalar la llista de Solidaritat a Altafulla el 2011, va sortir escollit regidor i es va integrar a l’equip de govern, on ha adquirit experiència en el dia a dia del seu municipi. Aspira a millorar els resultats de fa quatre anys (i ho aconseguirà, n’estic segur) amb la candidatura EINA (Esquerra Independentista d’Altafulla).

Els desitjo molta sort a tots tres. S’ho mereixen.

[Imatges: locals.esquerra.cat; www.solidaritatcatalana.cat; tac12.xiptv.cat]

Municipals’15 (10: els coloms de la segona ciutat de la República)

Parlava ahir de la dificultat de localitzar els programes electorals de les principals forces polítiques. Avui he de matisar l’apunt d’ahir, perquè Esquerra em fa arribar l’enllaç del seu (programa, vull dir) a l’Ajuntament de Tarragona, que és aquest. Un complet document de 44 pàgines i 20 apartats que comprenen totes les àrees a què ha de fer front qualsevol govern municipal. He de dir, en defensa meva, que el programa es troba a la web del partit mig amagat a la secció “enllaços d’interès” i sota un asèptic “Pau Ricomà 2015”, que remet a la web de l’alcaldable. L’ordre i la lògica en la presentació i disposició de les webs (de moltes) és una assignatura pendent per als professionals que s’hi dediquen (suposant que siguin professionals els qui ho fan).

Bé doncs, ja sabem els principis programàtics sota els quals governarà (si guanyen) o defensarà a l’oposició (si perden) l’amic Pau i la resta de candidats, des de convertir Tarragona en una ambiciosa “Segona ciutat de la futura República Catalana” (pàgina 4) fins a un “Projecte de control ètic de la sobrepoblació de coloms” (pàgina 43). Com veieu, han pensat en tot.

[Imatge: pauricoma2015.wordpress.com]

 

Municipals’15 (9: i els programes on són?)

Fent un vol virtual per les webs de les forces polítiques que es presenten a les eleccions de diumenge que ve a Tarragona, amb la intenció de documentar un apunt del bloc germà Propera parada…, vaig constatar el que ja em temia: la dificultat o impossibilitat d’accedir als programes electorals amb què compareixen les diferents candidatures. Entenem-nos: no estic parlant de grans declaracions de principis o de succints programes-marc sorgits de les cúpules dirigents de Barcelona (o de Madrid, encara pitjor), sinó de compromisos concrets sobre els temes que preocupen als ciutadans de cada municipi, en el meu cas Tarragona (impostos, mobilitat, infraestructures, neteja, polítiques socials, transparència municipal, què sé jo).

Com deia, vaig navegar ahir per les webs del PSC, CiU, PP i ERC, i no vaig ser capaç de trobar el programa respectiu ni d’accedir a l’enllaç corresponent a la relació de propòsits, objectius i actuacions (potser utòpics o irrealitzables, això és un altre tema) amb què cada candidatura es presenta a la lluita electoral. Diu això ben poc de les proclames que sentim contínuament, i amb especial èmfasi darrerament, sobre “transparència” o “processos de participació”. Insisteixo que no vaig ser capaç de trobar-los perquè de ser-hi bé que hi són, com les meigas gallegues. Una altra cosa és que s’amaguin perquè es furtin a l’opinió pública (vés a saber amb quines intencions), perquè siguin massa prolixos o avorrits (i què?) o, al contrari, perquè considerin que no val la pena exhibir per la seva excessiva vaguetat.

S’ha de dir tot, però. És altament significatiu, i potser podria ser objecte d’estudi, que formacions més minoritàries o que abanderen en aquestes eleccions propòsits de regeneració democràtica (real o fingida) sí que s’han molestat a concretar, en alguns casos amb meritori luxe de detalls, què pretenen fer si les natges dels seus candidats ocupen alguns dels preuats 27 escons del palau de la Plaça de la Font. En aquest sentit és de justícia destacar les aportacions d’Iniciativa per Catalunya, la CUP (formalment ben presentada, per cert), Ciutadans (més poti-poti, però compleix) o la candidatura localista Ara Tarragona.

Diuen que aquestes eleccions tenen lloc en un context de represa de l’interès en la política i en la cosa pública per part d’uns ciutadans que han decidit tornar a prendre el timó del seu destí. No sembla que algunes formacions, les més grans i les que més bon exemple haurien de donar, estiguin a l’alçada en aquest sentit. Potser s’ho trobaran el diumenge al vespre en forma de dramàtica baixada de vots.

[Imatge: www.protestantedigital.com]

 

Municipals’15 (8: activem Tarragona)

Si el crit de guerra de Convergència i Unió és “despertem Tarragona”, el d’Esquerra és “activem Tarragona”. De nou la idea de la ciutat mandrosa, apàtica i conformista. L’home cridat a encapçalar tan lloable i titànica tasca es diu Pau Ricomà i Vallhonrat, dos cognoms que ens anuncien que ens trobem davant d’un TTV (tarragoní de tota la vida), vinculat a les entitats més representatives de la societat civil de la nostra ciutat, i que fa quaranta-cinc anys ben bons que tinc el plaer de conèixer.

Esquerra, que es presenta col·ligada amb MES (els del Tete Maragall) i una petita escissió d’Unió Democràtica, aspira a recuperar la representació municipal que va perdre fa quatre anys. Les enquestes, fins i tot les més potinerament cuinades, li assignen un mínim de dos regidors que potser seran decisius per conformar un govern municipal i fer realitat alguna de les propostes que Ricomà va avançar a la seva conferència del 17 de març passat. Per exemple, un gran aparcament dissuasiu per 2.500 vehicles, un pla integral per a la Part Baixa, la recuperació del projecte de l’Anella Verda, un Pacte contra la Pobresa o el Centre d’Interpretació de la Catalunya Nova. Falta ben poc per saber en què quedarà tot plegat.

[Imatge: www.tarragonaradio.cat]

 

Municipals’15 (7: l’altra campanya)

Interdicció d’estelades en edificis públics, barroeres maniobres contra els mossos en el seu treball antiterrorista, intromissió judicial en el model educatiu per acontentar dues (o quatre) famílies, intents legals de reintroduir els toros per la porta del darrera… No són coincidències en l’espai ni en el temps. Les coses no passen perquè sí. Hi ha una campanya electoral d’abast estatal on la formació política que fins ara fruïa d’una notable porció del pastís del poder, veu amenaçada la seva hegemonia per una altra formació amb qui comparteix anticatalanisme. Però la mateixa rivalitat que serveix per disputar-se els vots a Espanya ens serveix a nosaltres per reinflar el que, potser sí, començava a desinflar-se. Com en el judo, les agressions ponentines de tot ordre podem transformar-les, amb intel·ligència, en accions al nostre favor.

He dit intel·ligència, però ja tornem a ensopegar amb la pedra de sempre: l’Ajuntament de Vic acatarà la darrera interlocutòria judicial i retirarà l’estelada del balcó; mentre, l’Ajuntament de Berga ha decidit desobeir i la mantindrà. Totes dues estratègies (la pragmàtico-legal i la rupturista), cada una amb les seves raons, em semblen igualment correctes, el que no pot ser és que a cada lloc es decideixi una cosa diferent, depenent de l’humor i les ganes dels respectius responsables. És una mostra de debilitat que no fa cap bé.

[Imatge: www.elsingular.cat]

Municipals’15 (6: ‘Querido amigo’)

Ahir, per fi, va arribar. Ansiós, vaig obrir la bústia de casa. Allí estava l’objecte del meu desig. El que feia temps que estava esperant amb candeletes. Era un sobre. El sobre del PP. Amb les mans tremoloses per l’emoció, vaig obrir-lo i… decepció, no hi havia el contingut que jo esperava, aquell que, sembla, el partit ha estat repartint amb generositat els darrers temps.

No. El sobre contenia una papereta de vot i un missatge de Mariano Rajoy. “Querido amigo” fa, saludant-me amb una confiança no demanada. Em dóna les gràcies “porque tu responsabilidad y tu esfuerzo han sido decisivos”. “Hoy España ha cambiado (…) no es por casualidad: se debe a las decisions adecuadas…” I així tot. El revers de la carta, un altre missatge. En aquest cas és de l’alcaldable Alejandro Fernández, Ale, Ale, el que es fa dir, simplement, “Alejandro” en uns cartells electorals on l’han tret en una postura tota rara, aixecant l’aixella. “Apreciado vecino, Tarragona necesita energía… revulsivo… liderazgo… capitalidad… limpia… segura…” bla, bla, bla.

Curiosament Rajoy em tuteja i en canvi Fernández em tracta de vostè. I el que ja no és gens curiós és que no es molesten a fer servir el català per demanar el vot, ni l’un ni l’altre.

Au, archívese sin más trámite.

[Imatge: www.larepublicacheca.com]

Municipals’15 (5: maleducats)

Els candidats del PSC, CiU i PP a l’alcaldia de Tarragona s’han negat a participar en un debat de TV3 perquè, “oju” les orelles, compartirien plató amb partits que no tenen actualment representació a l’Ajuntament. El fet és especialment irritant quan ens assabentem que els seus col·legues de Girona o de Lleida sí que han acceptat la normalitat democràtica que suposa debatre temes ciutadans amb rivals electorals. És a dir, no es tracta d’una discutible estratègia política sinó d’una criaturada dels polítics tarragonins. El resultat ha estat un devaluat debat amb la participació de les formacions més minoritàries, i encara no totes.

La desbandada dels tres partits (curiosament, o no tant, els més tacats per casos de corrupció), més que criaturada és una mostra de mala educació, de menyspreu a uns ciutadans que, només per això, ja no els hauríem de votar, com bé ha piulat avui mateix un bon amic. De fet la mala educació està campant en aquesta campanya electoral que dóna gust. Recordem que l’ínclita Rita Barberà ha comès similar descortesia en un altre debat, a València. O recordem també l’anada d’olla d’una candidata d’Iniciativa per Girona contra els catalufos que ha acabat amb la retirada de facto (que no de iure) de la contesa electoral: una perfecta mostra de mala educació per part d’una pseudo-progressista generosa en piulets provocadors però escassa en arguments constructius.

Ens cal molta més educació o civisme, o com li vulgueu dir, també i sobretot per part dels que pretenen ser els nostres representants polítics. Ara que es torna a parlar de proves PISA, no podrien incloure un exercici per fer un seguiment de quin és el nivell de respecte en les noves generacions? Potser estarem a temps d’evitar que dintre vint o trenta anys les campanyes electorals continuïn essent un trist espectacle de debats descafeïnats o de xarxes socials dient-se el nom del porc.

[Imatge: www.diaridigtal.tarragona21.com]

Municipals’15 (4: amics per sempre)

Abans eren les hemeroteques, ara també Youtube. La conservació de tota mena d’informació permet rescatar-la en el moment més oportú per uns i inoportú per altres. Si pot ser en campanya, millor. Per exemple, un video de l’Ada Colau rebentant no fa tants anys (exactament vuit) un acte electoral d’Iniciativa Verds, els seus actuals socis de candidatura. Cal visionar-lo. L’Ada, amb una figura més esvelta (llavors no estava tan gordita, com li van deixar anar en un plató madrileny) i disfressada com només ho havia fet abans Ruiz-Mateos, engega la seva proclama en catanyol davant uns impertorbables Imma Mayol (que se n’ha fet, d’aquesta dona?) i Ernest Urtasun, actual eurodiputat. L’escena no és ben bé patètica: més aviat causa vergonya aliena. En tot cas té la virtut de posar de manifest les contradiccions que arrossega, des d’un principi, aquesta cosa anomenada “Barcelona en Comú”. Els ecoverds necessitaven una cara coneguda i ja la tenen (estampada fins i tot a cada una de les paperetes) i Doña PAH precisava un partit parlamentari per intervenir en debats, ocupar faroles i aparèixer en els vergonyosos blocs electorals del “Telenotícies”. Amics per sempre i tots contents.

La darrera de les ocurrències d’aquesta candidatura, d’avui mateix, és crear una moneda local d’ús exclusiu per Barcelona. Pregunto: la hi acceptaran a la Caixa a l’hora de retornar el deute, sembla que considerable, d’Iniciativa?

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Municipals’15 (3: salsitxes, cromos i ‘rock and roll’)

Albert Abelló és l’aposta convergent a les eleccions a l’alcaldia de Tarragona. Tenint en compte que es tracta d’un empresari que va començar en el ram dels congelats, sobta una mica el lema de campanya escollit, “Despertem Tarragona”, referit òbviament a la típica i tòpica, pretesa o real, abulia tarraconensis. Per dinamitzar la ciutat i la seva gent, Abelló aporta una solució de collita pròpia: el rock and roll. El municipi necessita rock and roll.

De moment, el rock and roll subministrat per Abelló a l’opinió pública ha consistit en declaracions o actuacions pensades per donar-se a conèixer i que s’han vist revestides d’una certa polèmica (segurament ja buscada): des de posar-se a vendre frankfurts al mig del carrer fins a repartir a les escoles una col·lecció de cromos que va intentar disfressar com a iniciativa governamental, en la millor tradició convergent, passant per unes maldestres declaracions sobre les expectatives dels Jocs del Mediterrani.

He tingut ocasió de tractar personalment Abelló. La primera, com a membre del jurat que va concedir a la seva empresa de congelats (Ana Pons) un premi a la normalització lingüística en els seus establiments. La darrera, durant la seva campanya electoral a la presidència de la Cambra de Comerç, on ja apuntava maneres d’anar per feina.

Serà el proper alcalde de la nostra ciutat? No sembla que tingui massa números: a la llista convergent no repeteix cap dels regidors presidits per la insulsa Victòria Photoshop Forns, ell mateix no milita al partit (fet que va provocar un notable rebombori intern) i, segons m’explica un ocellet, l’acte polític d’ahir a les escales de la catedral, amb la presència de tot un president de la Generalitat, va tenir un èxit diguem-ne que discret. Veurem.

[Imatge: www.tottarragona.cat]

 

 

Municipals’15 (2: la Isona no pot votar)

Avui també ha estat una jornada electoral. Es tractava d’elegir els nous òrgans de direcció de l’ANC. Aquest matí el local de Tarragona presentava una considerable animació en el moment en què he anat a votar. El fet de que es presentessin dues candidatures al secretariat local, unit al bon temps, hi ha contribuït de ben segur. Salutacions, des d’un hola fins a petons, a molts dels presents. Dues urnes, ja ben plenes a quarts de dues del migdia, seguien rebent paperetes, unes enormes paperetes on calia marcar un per un els candidats preferits: una feinada, però això són, en definitiva, les llistes obertes i desbloquejades que tants i tants (m’incloc) defensem. Després de votar, més coneguts: la petita Isona, filla d’uns amics, de pocs mesos de vida. Ella avui no haurà pogut votar, però sí que ho podrà fer en una Catalunya lliure d’aquí 16 o 18 anys (esperem que en això el Parlament es posi d’acord més de pressa que no en el repartiment d’escons). Però perquè ella pugui fer-ho, caldrà que els Jordis i les Isones del 2015 que sí podem votar en totes les eleccions, afinem bé en la nostra tria. El primer repte és el proper diumenge 24.

[Imatge: Vilaweb]

Municipals’15 (1: esvaint dubtes)

Potser és la primera vegada que em passa en els 37 anys que fa que voto: no sé qui carai introduir a l’urna el proper 24 de maig. Quina papereta, vull dir. Una papereta, mai millor dit, això de triar entre opcions diverses havent de sospesar simultàniament preferències ideològiques, actituds en relació al procés sobiranista, continguts dels programes electorals, coneixences personals de candidats o, fins i tot, campanyes propagandístiques més o menys originals i convincents.

Si arribo a la jornada de reflexió (aquesta antigalla legal que es resisteix tenaçment a morir) amb els mateixos dubtes d’avui, tindré sobre la taula quatre opcions per ficar al sobre i després a l’urna. Això com a mínim. A veure si en aquests dies de campanya, amb el seu brogit de banderoles, promeses, paperassa i debats televisats, aconsegueixo esvair dubtes a l’hora de contribuir a decidir en quines mans posem els destins municipals de Tarragona els propers quatre anys.

[En el primer dia de campanya electoral, el personatge omnipresent als carrers tarragonins és aquesta senyora amb “rulos”, però no és cap candidata: només anuncia una fira outlet a celebrar aquest cap de setmana; imatge: www.tap.cat]